Por del nou Euríbor
Els experts temen que el nou índex de referència que preparen els bancs encareixi les hipoteques
Barcelona“Els tipus negatius ens estan matant”. Així de contundent es mostrava el president del BBVA, Francisco González, aquesta setmana. Rere l’asseveració del banquer hi ha la preocupació i el temor de tot un sector, el financer, castigat pels tipus baixos i les exigències de capital del Banc Central Europeu (BCE). És aquest malestar dels bancs el que ha fet que es disparin les suspicàcies d’experts i consumidors respecte al nou índex de referència que preparen les entitats per substituir l’Euríbor, l’índex amb el qual es calculen la immensa majoria de les hipoteques.
L’Institut Europeu de Mercats Monetaris treballa des del 2014 en un nou índex de referència que hauria d’entrar en vigor el 4 de juliol, tot i que la data s’ajornarà fins a l’any vinent. Aquest nou índex es coneixerà com l’Euríbor Plus i serà menys manipulable que el seu predecessor. L’Euríbor que coneixem avui respon a la mitjana de les ofertes de preu al qual els 24 principals bancs d’Europa es presten els diners entre ells. Però es tracta d’ofertes, no de transaccions, per la qual cosa és senzill fer trampes, com es va descobrir que alguns bancs europeus havien fet. El nou model es basa en operacions que de facto es fan entre els bancs, però també mira els préstecs a grans empreses, altres institucions financeres, asseguradores o fons de pensions: l’objectiu és que sigui més fiable per fixar el preu al qual es presten les entitats.
Tot plegat té un però. “El preu serà més just, però això segurament vol dir més alt”, diu Òscar Elvira, professor de la Universitat Pompeu Fabra. “Si es fa bé no té per què suposar un augment, però això apareix quan els tipus de l’Euríbor estan en negatiu per primer cop”, afegeix el professor Jesús Palau, d’Esade. “En el passat ja hem vist que la banca mai vol canviar les normes vigents tret que la perjudiquin”, apunta Jesús Palacios, portaveu d’Adicae. Aquesta associació de consumidors recorda que a Espanya ja es van deixar d’aplicar índexs com com l’IRPH Caixes, l’IRPH Bancs i el tipus CECA, prohibits pel Banc d’Espanya perquè és manipulable. Aquests índexs es van substituir “unilateralment” per l’IRPH Entitats, “que sol estar dos punts més alt que l’Euríbor i que fa que l’hipotecat pagui prop de 2.000 euros més a l’any que si tingués l’Euríbor”.
En aquesta associació admeten que hi ha “incertesa”, agreujada, diuen, pel fet que el ministre De Guindos va afirmar que seria beneficiós per als hipotecats. Per això reclamen que el nou Euríbor Plus no l’elaborin unilateralment els bancs.
Tot i que encara no hi ha certeses sobre la qüestió, que s’està treballant i no s’ha fet pública, l’expectativa és que les noves hipoteques que es firmin d’entrada referenciades a l’Euríbor Plus siguin més cares que les que ho estan a l’Euríbor. A més, està previst que el vell i el nou índex convisquin durant un temps, per la qual cosa l’entrada en vigor de l’Euríbor Plus no és imminent.
Què passarà amb les hipoteques?
El gran dubte és què passarà quan desaparegui el vell índex. Òscar Elvira és clar: “Caldrà mirar el contracte, però és comú que hi hagi una clàusula que indica que en cas que l’índex vigent desaparegui, s’adopta el que volen els bancs”. Quan això es produeixi, defensa aquest expert, hi haurà una porta oberta a la negociació: “El que paguen els clients és l’Euríbor més un marge. Els clients podran negociar quin és aquest marge i intentar abaixar-lo respecte al que tenien”.
En el que no hi ha dubte és que la volatilitat de l’índex pujarà i que la qüestió aixecarà polseguera. “Els consumidors tenen raons per preocupar-se. Entenc que els advocats defensaran els consumidors, perquè això que es farà és canviar les regles a mig partit”, lamenta Elvira.
La qüestió té un impacte enorme: el desembre del 2014 (l’estadística més recent) hi havia a Espanya 6,5 milions d’hipoteques. Al febrer hi havia 686.000 milions d’euros d’hipoteques vives, el 95% de les quals, segons l’Associació Hipotecària Espanyola, són a tipus variable i el 91% de les quals referenciades a l’Euríbor.
(Aquesta història té un corol·lari: el BCE va replicar a Francisco González sobre els tipus assassins: “Cal tenir en compte que els tipus baixos ajuden els clients a pagar els crèdits”. Però el cert és que els ingressos, i no la morositat, són ara la gran prioritat dels bancs).