El Nobel d'economia premia la recerca sobre l'impacte de la tecnologia en el creixement econòmic

BarcelonaL'israeliano-nord-americà Joel Mokyr, el francès Phillipe Aghion i el canadenc Peter Howitt són els tres economistes guanyadors del premi Nobel d'economia del 2025. La Reial Acadèmia Sueca de Ciències ha reconegut la recerca dels guardonats per “haver explicat el creixement econòmic causat per la innovació”, segons ha informat aquest dimarts en roda de premsa.

“Els premiats ens han ensenyat que no es pot donar per fet el creixement sostingut. L'estancament econòmic, i no pas el creixement, ha sigut la norma durant la majoria de la història de la humanitat”, ha assenyalat Hans Ellegren, secretari general de l'Acadèmia Sueca, en l'acte de presentació del premi celebrat a Estocolm. “La seva feina mostra que hem d'estar atents i contrarestar les amenaces al creixement continuat”, ha afegit sobre la recerca dels guanyadors.

Si hi parem a pensar, sota aquest creixement hi ha moltes turbulències: als EUA un 10% de les empreses surten del mercat cada any i un 10% hi entren. Com és possible que un procés tan disruptiu pugui generar els patrons de creixement estables que veiem?”, ha dit Kerstin Enflo, membre del jurat del premi.

Les investigacions dels guanyadors donen resposta a aquesta pregunta: en el cas de Mokyr, mitjançant l'estudi històric de l'impacte de la tecnologia i, en el cas de Howitt i Aghion, mitjançant la teoria anomenada “destrucció creativa”. Els premiats han trobat que el creixement dels últims dos segles s'ha basat sobretot en la innovació tecnològica .

“No m'ho esperava gens, no puc trobar paraules per expressar el que sento”, ha declarat Aghion sobre el premi quan ha connectat telefònicament amb l'acte de presentació. Preguntat sobre quins són els principals obstacles al creixement, Aghion ha destacat els aranzels imposats pel president dels EUA, Donald Trump. “L'obertura és un motor de creixement i qualsevol cosa que s'hi posi pel mig és un obstacle”, ha dit.

“No he rebut bé l'onada proteccionista als EUA, no és bona per al creixement ni dels Estats Units ni del món”, ha afegit, però ha destacat que podria tenir com a costat positiu que Europa decideixi apostar més per la recerca i la innovació tecnològica. “Els països europeus no haurien de deixar que els EUA i la Xina siguin els líders tecnològics”, ha comentat el guardonat, que ha reclamat que el continent aposti més per flexibilitzar les normes per facilitar que la recerca europea vagi més enllà de “recerca base”.

Diners per a un laboratori de recerca

Una meitat del guardó se la repartiran Howitt i Aghion. El primer va néixer el 1946 i es va llicenciar en economia el 1968 a la Universitat McGill de Montreal, al seu Canadà natal, però va fer el doctorat a la Northwestern University, als afores de Chicago. Actualment és professor a la Universitat de Brown, també als EUA.

Pel que fa a Aghion, va néixer a París el 1956 i va estudiar a les universitats Sorbona i París-Saclay abans de fer el doctorat a la Universitat de Harvard. Actualment és professor al Collège de France, i a l'escola de negocis INSEAD, totes dues a la capital francesa, així com a la London School of Economics. És fill de Gaby Aghion, dissenyadora francesa d'origen egipci sefardita que va fundar la marca de moda Chloé i va encunyar el concepte prêt-à-porter.

L'economista francès ha dit que vol destinar els diners del premi al “laboratori de recerca” que dirigeix a Insead i el Collège de France, on treballen “molts investigadors joves” en camps com ara el creixement verd o la intel·ligència artificial.

Mokyr, que rebrà l'altra meitat del premi, va néixer el 1946 a Leiden (Països Baixos) fills de pares jueus supervivents l'Holocaust, però va créixer a la ciutat israeliana de Haifa, on es va criar amb la seva mare després que el seu pare morís de càncer quan ell tenia un any. Després de llicenciar-se en economia i història a la Universitat Hebrea de Jerusalem, es va doctorar en economia a la Universitat de Yale, als Estats Units, i actualment fa classe a la Northwestern University.

El guardó està dotat amb 11 milions de corones sueques (uns 997.000 euros). Ara bé, aquest premi no va ser creat per Alfred Nobel, sinó que es va començar a entregar el 1969 pel Banc de Suècia amb la denominació de Premi d'Honor del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d'Alfred Nobel, amb el consentiment de la Fundació Nobel.