El préssec català no s’oblida de Vladímir Putin

BarcelonaRússia va imposar el 2014 un veto als productes frescos procedents d’Europa i dels Estats Units. Era la reacció a les sancions comercials que abans li havien imposat aquests últims països per haver atiat el conflicte ucraïnès. Han passat més de tres anys i el veto està assegurat almenys fins a finals d’aquest any, segons la decisió que fa un any va prendre el president rus Vladímir Putin. Però el camp català no s’ha refet encara del cop, especialment els productors de préssecs i nectarines. No han sigut capaços de trobar mercats alternatius a un país que li comprava fins a 80.000 tones de producte cada any. El problema s’agreuja perquè aquest producte no resisteix tant com altres les càmeres frigorífiques i, per tant, la seva finestra de comercialització es restringeix entre maig i octubre.

Malgrat el forat rus existent des del 2014, la producció no ha caigut. Segons les últimes dades del departament d’Agricultura, la producció del 2016 era encara superior a la del 2013. Un 22% més, fins a 379.227 tones entre els dos productes. I la superfície de cultiu encara ha crescut en aquest període. La de préssec, un 2,8%; la de nectarina, un 3,3%. Aquesta situació produïa uns efectes en forma de coll d’ampolla al mercat i una pressió sobre els preus que els agricultors han qualificat d’insostenibles. La llei de l’oferta i la demanda ha fet que el preu en origen (el que es paga a l’agricultor) s’hagi arribat a situar en els 25 cèntims per quilogram, tot i que el cost de producció no baixa (segons els seus responsables) d’una forquilla d’entre 0,30 i 0,32 euros per quilo i als supermercats els preus de venda multipliquen (almenys) per quatre aquestes xifres.

Però això no ha sigut suficient. L’any passat el ministeri d’Agricultura va resoldre subvencionar (amb l’ajuda de la Unió Europea) amb prop de 7,9 milions d’euros la retirada de producte per compensar els agricultors. Els agricultors, encapçalats per la Unió de Pagesos, reclamen des de fa temps anar més enllà per resoldre un problema que ha deixat de ser conjuntural: l’arrencada de presseguers i de nectariners.

Deu milions de la UE

Aquesta petició l’ha assumida la Generalitat en un pla per a la fruita dolça que ha pactat amb el sector. A falta que ho acabi assumint el ministeri d’Agricultura, considera que una part de la solució ha d’arribar amb l’arrencada d’unes 2.000 hectàrees de fruita de pinyol, que creu que es podria dur a terme en uns dos anys amb unes ajudes de 10 milions d’euros, a cinc milions d’inversió anual -el 2019 i 2020- aportats per la Unió Europea. I mentrestant reclama a la Comissió Europea que segueixi subvencionant la retirada de producte del mercat, que hauria d’afectar 50 tones de préssec i nectarina catalanes.

“Hem de treure el 10% de la producció que es fa a Catalunya i eliminar d’arrel el que és més un problema que no pas benefici”, explica Carmel Mòdol, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat, que considera aquesta mesura més barata a llarg termini que no pas subvencionar cada any la destrucció de producció, que suposa treballar en va. Agricultura considera que aquesta retirada de producte ha d’aconseguir que els pagesos no hi perdin diners, com considera que ha passat els últims quatre anys.

Mòdol també avisa: la Generalitat ja no donarà més ajudes per fer noves plantacions d’aquests dos productes “excepte que es doni alguna excepcionalitat”. “Almenys mentre no siguem capaços d’obrir nous mercats”, apunta. Però per cobrir el canvi de conreus, la Generalitat també creu que les administracions espanyola i catalana hauran de subvencionar la reconversió dels terrenys amb 4,5 milions d’euros.