Rajoy demana ajuda a Europa

Madrid.A Mariano Rajoy se li comença a acabar la paciència amb les autoritats europees i amb Alemanya, que és qui en definitiva marca el ritme de la presa de decisions a la UE. El president espanyol va fer ahir la crítica més severa des que ocupa la Moncloa pel ritme lent al qual avança la integració econòmica europea i la lentitud per aprovar els acords de la unió bancària segellats el juny passat. En la seva intervenció al ple del Congrés de Diputats per explicar el Consell Europeu de mitjans de març, Rajoy va enviar un missatge molt nítid: Espanya ha fet els deures i ara li toca a la UE passar "tan aviat com sigui possible" de les paraules als fets -"de les muses al teatre"-, és a dir, impulsar en el pròxim conclave del juny tots els mecanismes previstos en la unió bancària.

"Espanya està complint", va dir, la qual cosa equival a haver aplicat el dogma de l'austeritat imposat per Brussel·les i Berlín. S'han fet gran part de les retallades i de les reformes exigides per reduir el dèficit públic -en dos punts el 2012- però, malgrat tots aquests esforços, l'economia no remunta -de fet, caurà més del previst fa uns mesos-, l'atur es dispara i el descontentament social està en un auge imparable, cosa que ha desplomat el PP en les enquestes de vot. Conclusió: la recepta està fallant i només la UE pot resoldre el sudoku entre austeritat i creixement que tregui del pou una Europa cada cop més fragmentada entre nord i sud.

"Després de cinc anys de crisi els ciutadans demanen resultats. [...] Hem de recuperar el suport dels ciutadans en el projecte europeu", va afirmar Rajoy quan va començar el seu discurs. "Sis dècades després convé no oblidar que gràcies a la UE han estat els millors anys d'Europa però les utopies també necessiten renovar-se. Cal fer una parada en el camí per replantejar-nos Europa, si vol prosperar ha de fer una aposta per a una major integració".

El president espanyol va justificar les seves demandes d'utilitzar "tots els instruments a l'abast" amb una realitat econòmica preocupant: la previsió que la zona euro serà l'única àrea econòmica del món que estarà en recessió aquest any.

En les quasi cinc hores de debat, Rajoy va parlar de cinc línies d'actuació. En primer lloc, que es posi en marxa el supervisor bancari únic -que va dir que hauria evitat la crisi de Xipre-, que s'impulsi la recapitalització directa als bancs i un sistema que aclareixi qui assumeix les pèrdues en un rescat financer. Va reclamar, en segon lloc, acabar amb "la segmentació dels mercats" -la diferència del cost de finançament d'empreses segons els països-, una clara petició al Banc Central Europeu (BCE). En aquest sentit va tornar a situar un debat perquè el BCE deixi l'ortodòxia de preocupar-se només per la inflació i llanci agressius plans d'estímul. En tercer lloc, va sol·licitar un calendari de reducció del dèficit públic més assumible, tot i que va donar per fet que la flexibilització per a Espanya es confirmarà pròximament.

La quarta demanda: que "els països que s'ho poden permetre augmentin la seva demanda interna", un dard directe per a Alemanya, que podria animar les exportacions espanyoles. Finalment, el president va fer una petició implícita d'ajuda als seus socis europeus, amb un mecanisme similar als fons de cohesió. "Els països que ens hem embarcat en reformes estructurals i ajustos en profunditat esperem el suport de la resta de socis i institucions europees perquè l'esforç i els sacrificis no siguin a costa de la cohesió, que és un valor fundacional de la unió. Així, hauria de passar ara com va passar amb la gran aventura de l'ampliació al sud i a l'est. Llavors, la unió va fer un esforç generós de cohesió que va redundar en beneficis per als nous socis, però també va permetre l'obertura de nous mercats [per els països prestadors]", va subratllar.