Ara farà cinc anys l'Íbex-35 fregava els 15.000 punts. Ahir va tancar en els 6.664. La davallada de l'índex, que recull el valor ponderat de les 35 principals empreses espanyoles, és la prova que d'ençà que va començar la crisi aquestes empreses han perdut gran part del seu valor.
La situació seria ideal perquè una empresa estrangera o una d'espanyola que s'hagués escapat de l'ensulsiada llancés una opa. José Ignacio Sanz, advocat i professor d'Esade, destaca l'atractiu de moltes empreses estatals per a qualsevol multinacional que vulgui posar un peu a Llatinoamèrica, especialment en el cas de constructores o energètiques.
Si observem la llista de valors de l'Íbex i la seva variació en cinc anys, l'empresa que ha perdut més valor de les que s'han mantingut en el selectiu és Sacyr Vallehermoso, amb les accions un 96% per sota del que valien abans de la crisi. "El problema és el seu gran deute. Però s'ha de tenir en compte que té projectes importants assignats, com les obres del canal de Panamà", assegura Sanz.
Empreses claus
Lluís Benguerel, d'Interbrokers, creu que el govern ja vigila empreses com Repsol, Telefónica o Iberdrola, totes a preus del 2003. Recorda que "són empreses claus per a l'Estat que abans estaven protegides per l'acció d'or".
El sector bancari queda pràcticament descartat per la incertesa que l'envolta després de la bombolla immobiliària i la seva reestructuració. La situació d'antigues caixes com Bankia, però, pot fer que "es malvenguin les participacions que tenen en moltes empreses", segons Sanz.
Tot i que reconeix l'atractiu de moltes empreses de l'Íbex-35, Sanz veu grans obstacles a una opa sobre una empresa espanyola. "A nivell internacional tampoc hi ha liquiditat, sense comptar que els inversors han fugit del mercat espanyol". A més, destaca la forta caiguda dels beneficis i el gran deute que tenen la majoria d'empreses cotitzades a l'Íbex-35. Lluís Benguerel assegura que no veu el mercat espanyol per rebre ofertes d'adquisició a curt termini: "Els grans inversors ni es miren Espanya. Prefereixen esperar per comprar més car quan les coses estiguin més clares. Com a molt alguna operació de desgast com la que li van fer a Fersa, amb una opa per sota del preu de cotització que ja l'ha fet baixar per sota del de l'oferta".
Tot i això, el mercat s'ha refredat molt a causa de la crisi. Un estudi elaborat per KPMG va calcular que l'any passat el volum de les opes a Espanya va caure un 62%, mentre que a nivell mundial només va créixer un 7% després de fer-ho un 23% el 2010. Això sí, el sector més actiu en aquesta mena d'operacions va ser l'energètic.
Mesures contra les opes
El govern espanyol no ho deu veure tan forassenyat quan, després que el govern argentí expropiés YPF a Repsol, va decretar una norma per dificultar una opa sobre una empresa que hagués patit una expropiació o una catàstrofe.
Sanz i Benguerel coincideixen que la mesura té un caràcter dissuasiu. Sanz, a més, destaca el risc que la norma sigui denunciada i impugnada pel Tribunal d'Estrasburg, com ja va passar amb l'"acció d'or", que durant un temps va servir per blindar el control de gran empreses com Telefónica just després de la seva privatització. "Quan la norma molesti algú interessat a llançar una opa, serà denunciada i impugnada", aventura Sanz. Benguerel afegeix que és només una declaració d'intencions. "Si no és suficient, el govern sempre pot crear un nou decret més prohibitiu".
José Ignacio Sanz, però, assenyala una altra barrera a aquesta mena d'operacions: la llei resultat d'adaptar la directiva europea d'opes de l'any 2004. Segons la nova llei, si un comprador vol adquirir més del 30% d'una empresa, ha d'ampliar la seva opa al 100%, al contrari del que passava abans, quan una empresa es podia moure tranquil·lament entre el 25% i el 50% en funció del que necessités per prendre el control.