El repunt d’ocupació emmascara el problema dels falsos autònoms

BarcelonaDurant el mes passat 575 persones es van donar d’alta d’autònoms cada dia a Espanya, és a dir, 17.253 persones en tot el mes d’abril, segons les dades de la Federació Nacional d’Associacions de Treballadors Autònoms (ATA). D’aquests, més de 2.700 van ser a Catalunya, que se situa al podi de les tres comunitats que van generar més autònoms el mes passat, juntament amb Andalusia i les Balears. L’auge dels autònoms ha fet millorar les dades d’ocupació, una xifra que a l’abril va créixer en més de 200.000 cotitzants, més que cap altre mes d’abril des que hi ha registre. L’ATA remarca que els autònoms també generen ocupació, a un ritme més alt que la resta d’assalariats: “Creixem a un ritme més alt que el treball per compte aliè i la feina que creem perdura en el temps”, deia aquesta setmana el president de l’ATA, Lorenzo Amor.

Aquesta afirmació, però, contrasta amb la versió dels joves de diversos col·lectius professionals que denuncien la seva situació com a falsos autònoms i amb contractes intermitents. “Hi ha empreses que només et donen feina si et pagues tu la Seguretat Social i els costos”, assegura a l’ARA una arquitecta que prefereix mantenir l’anonimat. No és l’únic sector: segons la Confederació Espanyola d’Advocats Joves, un 40% dels nous advocats contractats per despatxos a Espanya treballen com a falsos autònoms. L’enquesta, feta a més de 500 advocats joves amb menys de 5 anys de col·legiació, revela que quatre de cada deu enquestats cobren menys de 6.000 euros a l’any i que només un 14% cobren més de 18.000. Segons l’estudi, aquestes remuneracions són en gran part per jornades de 40 hores setmanals o fins i tot més.

Autònoms de la nova economia

L’ATA es desmarca de la polèmica delsfalsos autònoms i assegura que ara hi ha 8.000 autònoms més que al desembre que contracten els seus propis treballadors i que, per tant, l’increment no es basa en aquesta pràctica. En canvi, la consultora La Central del Negocio denuncia que les noves formes que ha pres el mercat laboral, amb l’economia col·laborativa, han fet proliferar els casos de falsos autònoms.

Aquesta consultora assegura que a la situació dels arquitectes, els advocats i el sector immobiliari ara s’hi sumen les pràctiques de noves start-ups tecnològiques, com les de repartiment a domicili, que aprofiten la figura de l’autònom o el trade (treballadors autònoms econòmicament dependents) per amagar pràctiques o relacions laborals dubtoses. L’advocada de Cuatrecasas Lara Vivas corrobora l’augment d’autònoms en aquest sector: “El model de l’economia col·laborativa ha portat lligat un increment clar dels autònoms. El que caldria comprovar cas per cas és si es tracta de relacions laborals correctes o si amaguen casos en què els treballadors haurien d’estar contractats”. L’ATA no nega la situació, però fonts internes donen un consell: “Hem d’acostumar-nos a utilitzar la Inspecció de Treball; un autònom pot tenir un projecte de tres anys i estar-hi d’acord, o pot considerar que es tracta d’una feina, sou i horaris fixos i, per tant, que és l’empresa qui s’hauria de fer càrrec de la Seguretat Social. Si pensa això, ha de denunciar-ho”.

“Et fan treballar vuit hores o més, per tant, no pots treballar enlloc més”

El sector de l’arquitectura és un dels que han patit més amb la crisi i un dels primers on va arribar la precarietat laboral. “Quan tenia 28 anys, la majoria dels meus companys de promoció i jo estàvem en una situació de falsos autònoms”, explica a l’ARA una arquitecta de 33 anys que prefereix mantenir l’anonimat. “Normalment els despatxos volen que et paguis els autònoms. Per tant, hauries de tenir llibertat per col·laborar en altres llocs, però sovint et demanen treballar vuit hores o més, de dilluns a divendres, així que no pots treballar enlloc més”, explica aquest testimoni. “Fins i tot tens un sou fix, però et pagues tu la Seguretat Social i tota la resta de costos”, afegeix.

Un altre company explica que “actualment el que s’estila és fer paquets de col·laboracions amb un horari fix cada dia, que t’impedeix fer altres feines i t’obliga a ser-hi presencialment; això no és tan il·legal, però sí poc ètic, perquè en molts casos et podrien tenir en plantilla”. Aquests dos arquitectes recorden que en qualsevol dels dos casos la situació de protecció és mínima: “En realitat quan s’acaba el projecte, no t’acomiaden, simplement s’acaba el projecte i no tens dret a res”.