Economia 18/09/2019

La Reserva Federal rebaixa un quart de punt els tipus d'interès davant la incertesa de l'economia mundial

Els EUA redueixen 0,25 punts el preu del diner per atenuar l’alentiment de l’economia tot i les crítiques de Trump, que vol tipus encara més baixos

Leandre Ibar
3 min
Jerome Powell, president de la Fed, durant la roda de premsa d'aquest dimecres en què ha anunciat una nova rebaixa dels tipus.

BarcelonaLa Reserva Federal, el banc central dels Estats Units, va reaccionar dimecres davant la creixent incertesa de l’economia i va rebaixar un quart de punt els tipus d’interès bàsics, que situa en un forquilla entre l’1,75% i el 2%. Fins ara la forquilla era del 2%-2,25%.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Això indica que la Fed espera un deteriorament de l’economia als EUA, un país que està vivint el període de creixement econòmic més llarg de la seva història i amb la taxa d’atur més baixa de les últimes dècades. Aquesta dualitat (bones dades, males perspectives) ha fet que la Fed arribés a la reunió dividida. De fet, les raons amb què Powell va defensar la retallada de tipus són la incertesa sobre la situació de l’economia mundial, juntament amb la baixa inflació als EUA.

La reducció arriba només tres mesos després d’una altra baixada de 0,25 punts percentuals el juliol passat, la primera després de més d’una dècada amb els tipus estables o a l’alça. Tot i la decisió d’aquest dimecres, Powell va descartar una recessió en el pròxim any i, en canvi, va anunciar uns mesos de “creixement moderat i un mercat laboral fort”.

A banda de la rebaixa dels tipus d’interès bàsics, la Reserva Federal també va rebaixar fins a l’1,7% -lleugerament per sota del nou mínim de l’1,75% del tipus bàsic- l’interès que ofereix als bancs per al finançament a curt termini, després que el mercat interbancari per a aquest tipus de finançament patís uns forts desajustos aquests últims dos dies que van obligar l’organisme monetari a injectar uns 128.000 milions de dòlars al sistema financer (vegeu l’article adjunt).

Ara bé, els membres de la Fed no van prendre la decisió per unanimitat: un dels deu membres va demanar una rebaixa de mig punt, mentre que dos més van votar a favor de mantenir els tipus estables. Aquesta divisió demostra les dificultats de la Fed per trobar una línia d’acció consensuada davant les dades contradictòries amb què treballa: d’una banda, l’economia nord-americana avança a bon ritme, però les tensions comercials amb la Xina i el deteriorament de l’economia mundial -especialment Alemanya- porten molts analistes a parlar d’una possible recessió a mitjà termini.

El president del Estats Units, Donald Trump, va criticar immediatament la decisió de la Fed perquè considera que la retallada de tipus era massa curta. “Jerome Powell i la Reserva Federal tornen a fracassar”, va dir Trump per Twitter. En un nou atac personal contra Powell, Trump va acusar el president de la Fed de no tenir “coratge” ni “visió”, i de ser “un comunicador terrible”.

Tensió amb Trump

Aquest és un nou episodi de tensió entre el màxim responsable de la Reserva Federal i el president nord-americà, que va començar l’any passat, quan Powell va apujar els tipus d’interès malgrat la petició de Trump de rebaixar-los. Aquella decisió ja li va costar dures crítiques, però la Fed va mantenir la seva línia, independentment de les pressions de la Casa Blanca. Trump ha reclamat repetidament que els tipus als EUA se situïn al 0%, com passa a la zona euro des del 2016.

“Hem demostrat la nostra capacitat d’adaptar-nos”, va dir Powell ahir en roda de premsa. Segons el president de la Fed, la institució ha variat d posició al llarg d’aquest any, des d’una possible pujada dels tipus al gener fins a dues rebaixes, d’acord amb les dades i les previsions macroeconòmiques disponibles en cada moment. “No crec que això canviï, les decisions es continuaran prenent basant-nos en dades”, va afegir.

La Reserva Federal tornarà a revisar els tipus el 30 d’octubre, el dia abans que Mario Draghi s’acomiadi del Banc Central Europeu i en què es podria produir el Brexit.

stats