Fi de les retallades, creix el dèficit
BarcelonaEl 17 de juliol del 2013, fa tot just un any i mig, Andreu Mas-Colell va proclamar la fi de l’austeritat. “Hem arribat al límit de les retallades que podem dur a terme”, va explicar com a avançament dels pressupostos del 2014. Des de llavors, el seu departament s’ha centrat únicament a augmentar els ingressos per poder seguir reduint el dèficit. Però no se n’ha sortit. Els ingressos no han augmentat prou per compensar l’absència de retallades i això va provocar que el 2014 el dèficit augmentés per primer cop des del 2010, quan van començar les polítiques d’austeritat.
En concret, la Generalitat va tancar l’any passat amb un desequilibri pressupostari de 4.400 milions d’euros, equivalents a un 2,20% del PIB, segons els primers càlculs de l’equip de Mas-Colell. Això significa que el dèficit es va situar per sobre de l’1,95% registrat el 2013 i és pràcticament idèntic al 2,25% registrat el 2012. En xifres absolutes, durant el 2014 el dèficit ha augmentat en uns 400 milions d’euros.
Aquests càlculs provisionals s’inclouen al Pla Econòmic Financer (PEF) que la Generalitat va entregar al desembre al ministeri d’Hisenda durant el Consell de Política Fiscal, la reunió que periòdicament agrupa el ministre d’Hisenda amb els responsables de les finances de cada comunitat autònoma.
Mas-Colell assegura que la Generalitat no pot fer més retallades si vol mantenir els serveis públics, ja que la despesa de la Generalitat per habitant ha retrocedit una dècada com a conseqüència de l’etapa d’austeritat. Amb tot, les despeses no financeres (és a dir, les que exclouen el deute) van baixar l’any passat. En concret, en uns 200 milions d’euros, tal com es concreta en el PEF. A més, els ingressos no només no van créixer, sinó que també van caure en uns 400 milions.
La gran operació que volia fer el Govern en aquest sentit l’any passat era traspassar la gestió d’un grup de depuradores a l’Autoritat Metropolitana de Barcelona (AMB) a canvi d’uns 800 milions d’euros. Un canvi de cromos per salvar la situació. De totes maneres, la mesura -inicialment pactada amb Xavier Trias, president de l’AMB- va topar amb l’oposició dels alcaldes socialistes de l’àrea metropolitana i, finalment, el traspàs no es va fer.
Per sobre d’un terç
El dèficit del 2014 és més del doble de l’1% autoritzat per l’Estat però, a més, també supera el llindar que Mas-Colell considera tolerable. El conseller d’Economia sempre ha defensat que l’Estat hauria de repartir els objectius de dèficit de les comunitats de manera més generosa. En nombroses ocasions, ha exigit que el govern central cedeixi a les autonomies una tercera part del límit permès per Brussel·les. Tenint en compte que l’objectiu de dèficit per a Espanya era del 5,5% el 2014, seguint el criteri de Mas-Colell Catalunya hauria d’haver tancat com a molt amb un desequilibri pressupostari de l’1,8%. El resultat final ha estat molt lluny d’això.
Ara bé, si la Generalitat hagués aconseguit traspassar les depuradores a l’AMB el dèficit hauria sigut exactament de l’1,8%. D’aquesta manera, el criteri del conseller s’hauria complert.
A hores d’ara, de fet, encara es desconeix si el conjunt de l’Estat haurà complert el límit establert per Brussel·les. En els últims anys aquesta dada s’ha publicat a finals del primer trimestre.
Veient el que ha passat el 2014, la situació del 2015 serà molt més complicada encara des del punt de vista pressupostari, ja que el Govern ha decidit recuperar la paga extra als funcionaris, cosa que té un cost de 581 milions d’euros. De fet, els pressupostos de l’any vinent preveuen el nivell de despesa més alt des del 2012 i serà el primer cop que aquesta partida s’incrementarà des que Mas-Colell és conseller d’Economia.
Esforç addicional pels ingressos
Això obligarà a fer un esforç addicional per augmentar els ingressos, però no hi ha cap operació de privatització o venda de patrimoni prevista deixant de banda l’opció d’ingressar els 800 milions d’euros per les depuradores (una operació que encara és possible, però que ara mateix sembla difícil que es desbloquegi). Així, totes les esperances del Govern estan dipositades en la negociació política amb l’Estat, a qui Mas-Colell reclama el pagament de diversos “deutes històrics i altres ingressos injustificats”. Es demana, per exemple, l’abonament de 759 milions d’euros de la disposició addicional tercera relativa al 2008 o 789 milions relatius al fons de competitivitat del 2015. En qualsevol cas, són partides que és difícil preveure si acabaran arribant.
Els pressupostos del 2015, de fet, encara no estan validats pel Parlament. Ahir CiU i ERC van aprovar una nova pròrroga perquè la Generalitat pugui pagar els seus venciments a l’espera que s’aprovin els comptes.
