El Sabadell gira full al canvi de seu i diu que calia “fredor”

Madrid“ Ja heu declarat la independència?” Aquesta és la frase que més es va repetir ahir entre els grupets de gent que es formaven abans de la presentació dels resultats del Banc Sabadell, que es va fer per primera vegada a Madrid després de l’anunci de canvi de seu social i fiscal. Els periodistes i banquers de la capital espanyola intercanviaven opinions amb els catalans sobre el moment polític, només hores abans que el Parlament de Catalunya proclamés la independència.

La presentació dels resultats, doncs, es va desplaçar ahir de la tradicional seu de la Diagonal de Barcelona a la del carrer Serrano de Madrid. Tot i haver ubicat la seu social i fiscal a Alacant, ahir l’entitat va triar l’edifici corporatiu madrileny per reunir els analistes i els periodistes “per la facilitat de desplaçaments i per la proximitat amb els inversors”, segons va explicar un portaveu del banc.

La seu madrilenya del Banc Sabadell -com la de Barcelona- està situada en un dels barris més cars de la ciutat, just al davant de les oficines del ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Al costat de l’ambaixada nord-americana -dotada amb grans mesures de seguretat- i envoltada d’edificis d’oficines i habitatges que no han estalviat en banderes espanyoles als seus balcons.

Un cop iniciada la roda de premsa, el tema principal de debat tampoc va canviar. Les preguntes que van haver de contestar el conseller delegat de l’entitat, Jaume Guardiola, i el director financer, Tomás Varela, no van diferir gaire de les que dimarts els periodistes van fer als directius de CaixaBank a València.

Guardiola va resumir els resultats del banc de gener a setembre en vint minuts escassos. Després van venir les preguntes: “Per què el canvi de seu?”, “Com ha afectat l’1-O al banc?”, “Ha sigut una bona mesura canviar de domicili fiscal?” Pràcticament tots els periodistes van fer almenys una pregunta relacionada amb el moment polític. “Els ha dit alguna cosa el BCE?”, “Algú els va pressionar per quedar-se?”, “I per marxar?”

El conseller delegat del Sabadell es va mostrar ferm. Guardiola va admetre que després del referèndum el banc va patir un trasbals, però el canvi de seu “va normalitzar la situació”. “Amb el trasllat a Alacant, les opcions de risc per si quedàvem o no sota el paraigua del Banc Central Europeu queden totalment dissipades”, va assegurar, i va afegir que malgrat les entrades i sortides de capitals i de clients “la situació ha quedat normalitzada i els percentatges de recuperació són molt alts”.

Un canvi “dolorós” però efectiu

El canvi de seu (i el possible retorn a Catalunya) va ser, segons Guardiola, “una decisió dolorosa per a molta gent”, però “encertada perquè ha esvaït la incertesa”, va explicar el conseller delegat. “El nostre missatge als clients ha sigut sempre que el risc era de cero pelotero, però si tot i així hi havia clients que tenien por el que els proposàvem era canviar els seus dipòsits de seu, a una altra fora de Catalunya, perquè dormissin més tranquils.”

Sobre si el canvi és reversible, Guardiola també va ser clar: “Ningú fa un canvi de seu pensant en termes de reversibilitat; l’entitat va haver de reaccionar amb fredor”.

A mesura que avançava la roda de premsa, el motiu principal de la convocatòria -els resultats- va anar quedant en segon pla. El Sabadell va anunciar uns guanys de 654 milions d’euros fins al setembre, un 1,1% més que en el mateix període de l’any passat. Tot i ser positius, van passar desapercebuts fins i tot per als inversors, que també es van deixar arrossegar per les circumstàncies polítiques. El banc va liderar, juntament amb IAG, les pèrdues a la borsa espanyola (-4,85%). “¿És pel moment polític o perquè la trobada que han fet amb els analistes per explicar els resultats no ha anat bé?”, va preguntar un periodista. “Ha anat molt bé -va assegurar Guardiola-, és per la qüestió política”. De fet, el Sabadell va tancar la setmana amb unes pèrdues acumulades de l’1,66%; millor que Bankia (-1,85%) i el BBVA (-1,82%).

La roda de premsa madrilenya va acabar 45 minuts abans que el Parlament declarés la República, mentre alguns periodistes i banquers dinaven i d’altres -els catalans- seguien la votació enganxats als auriculars i les ràdios.