Sánchez ratifica la pujada de l'SMI i recrimina a la patronal la seva absència
El president espanyol marca distància amb els empresaris: "Paguin més"
MadridL'últim cop que Pedro Sánchez va ratificar un increment del salari mínim interprofessional (SMI) va ser l'any 2020, des de la Moncloa, després d'un acord amb els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i les patronals espanyoles CEOE i Cepyme. Sis anys després, Sánchez ha tornat a presidir una nova pujada del sou mínim. Aquest cop ho ha fet des del ministeri de Treball, de bracet de la titular de la cartera, Yolanda Díaz (Sumar), i dels dos líders sindicals, Unai Sordo (CCOO) i Pepe Álvarez (UGT), però sense els empresaris, amb qui Sánchez no ha dubtat a marcar distàncies.
El president espanyol ha criticat que les patronals s'hagin despenjat de l'acord per apujar l'SMI fins als 1.221 euros mensuals aquest 2026. "On és la patronal?", s'ha preguntat el president espanyol aquest dilluns en l'acte de la firma del nou augment. "És inadmissible que en un context de bonança econòmica es miri amb lupa qui cobra el salari mínim i no qui guanya molts diners", ha dit Sánchez. A les portes de la negociació entre sindicats i empresaris per actualitzar l'actual acord per a l'ocupació i la negociació col·lectiva (AENC), el president espanyol s'ha fet seu el "pay them more!” de Joe Biden ara fa quatre anys. "Que paguin més –ha dit–. Que ningú ens digui que no es poden apujar els sous quan els beneficis creixen, quan l'economia avança", ha reiterat Sánchez.
Dards al PP
La firma de l'acord per apujar l'SMI fins als 1.221 euros bruts al mes també ha servit al govern espanyol per treure pit del seu model econòmic i contrarestar el del PP. "Venim d'un país en què el PP menystenia la gent treballadora; un país que congelava el salari mínim en 735 euros al mes; un país que feia bandera de la pobresa laboral", ha denunciat Díaz, que ha resumit en "desregular, desmantellar i desprotegir" les bases de la política econòmica dels populars. En contraposició a aquest model, el govern espanyol defensa el seu: "Som el govern de la gent treballadora", ha afirmat la ministra de Treball, que ha albirat que ho continuaran sent.
L'executiu espanyol fa temps que s'aferra a mesures com la millora de l'SMI per defensar la gestió d'aquests últims anys. Però sobretot ara, que travessa un moment d'hores baixes: no només per l'auge de la dreta i l'extrema dreta, que està desgastant el poder de PSOE i Sumar en aquells territoris on s'estan celebrant eleccions, sinó també per la fràgil relació amb el bloc d'investidura. De fet, l'acte d'aquest dilluns fins i tot ha suposat una treva en la tensió que fa dies que arrosseguen els dos socis del govern de coalició, PSOE i Sumar. A la firma hi han assistit ministres d'un partit i l'altre que darrerament han xocat per les mesures en matèria d'habitatge per abaixar els preus dels lloguers.
Acord bipartit
L'acord per apujar l'SMI aquest 2026 es va assolir el passat mes de gener amb el vistiplau de CCOO i la UGT, però amb el rebuig de la patronal espanyola. Suposa deixar el sou mínim en 1.221 euros bruts al mes en 14 pagues, un 3,1% més que el 2025 (és una alça de 37 euros mensuals). És la vuitena pujada des que Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa.
Tot i que el govern espanyol va intentar assolir un acord tripartit amb incentius fiscals per a les empreses més afectades per l'augment, les patronals se'n van desmarcar. Fins i tot catalogaven de "trilera" i "intervencionista" la mesura fiscal.
Els líders de CCOO i la UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez, també han recriminat als empresaris que no s'hagin sumat a l'acord. Alhora, han recordat al govern espanyol els deures pendents. Els sindicats majoritaris fa temps que exigeixen que es blindin per llei els complements salarials perquè davant les pujades de l'SMI no quedin en no res.