Ja ho deia Montesquieu: no hi ha llibertat si el poder judicial no està separat del legislatiu i de l’executiu. Què diria el filòsof si llegís que en l’exposició de motius d’una de les lleis de la reforma laboral, el legislador justifica la seva intervenció per reduir el poder dels jutges? O si escoltés com des d’alguns grups de pressió o des del mateix executiu es considera que la interpretació que estan donant els tribunals a certs articles de la llei va en contra “del seu esperit” i, per tant, s’ha de limitar? L’aspiració de la regulació dels ERO no pot ser evitar que el ciutadà s’aculli a la tutela judicial. Sí que podria ser donar poder absolut a les empreses per acomiadar. Però, en aquest cas, el legislador hauria de ser més honest, més clar i més conscient dels tractats internacionals subscrits per Espanya. No es va voler fer així i ara aquesta malaptesa es camufla i es transforma en acusació contra els que apliquen justícia amb la llei a la mà. Estiguem alerta perquè la por als magistrats no sigui la por a la magistratura. Si és així, serà la fi de la llibertat.