El Tarragonès, la Segarra i el Pla de l'Estany, les comarques que millor han resistit la crisi
En cinc comarques catalanes, cap de la demarcació de Barcelona, l'economia ha millorat des del 2007, segons CatalunyaCaixa
BarcelonaCatalunya ha perdut un 4,03% del seu valor afegit brut (VAB) des dels inicis de la crisi, entre el 2007 i el 2012, segons l'Anuari Econòmic Comarcal 2013, elaborat pel servei d'estudis de CatalunyaCaixa, presentat aquest dijous. No obstant, hi ha hagut cinc comarques en les quals el VAB ha crescut, entre les quals destaca el Tarragonès, amb una millora econòmica del 5,04%.
Segons l'estudi, la Segarra (2,3%), el Pla de l'Estany (1,75%), el Pallars Jussà (1,29%) i la Noguera (0,10%), juntament amb el Tarragonès, han vist augmentar el seu VAB durant la crisi. Les causes són diverses: al Tarragonès té a veure amb la producció i exportació d'hidrocarburs, mentre que a la resta de comarques té relació amb l'alt pes del sector primari, que "és el que millor aguanta la crisi, tot i que en època d'expansió és el que menys creix", ha explicat el catedràtic d'Economia de la UAB Josep Oliver, autor de l'Anuari.
Les comarques que han patit més en la crisi han sigut el Baix Penedès, on el VAB ha caigut un 12,31% entre el 2007 i el 2012, l'Anoia (11,93%) i el Garraf (10,89%). En els casos del Baix Penedès i el Garraf, el daltabaix es deu a l'alt pes que hi té la construcció, el sector que més ha patit durant la crisi. Les comarques més industrialitzades, com els vallesos i el Baix Llobregat, han patit caigudes al voltant del 7%.
La petroquímica, clau
Pel que fa al 2012, només una comarca presenta creixement respecte al 2011: la Ribera d'Ebre (2,03%). Com en el cas del Baix Camp, on el VAB només va caure un 0,06%, aquest bon comportament es deu a la importància de la producció d'energia atòmica a la seva economia, que l'any passat va tenir una bona evolució.
Al conjunt de Catalunya, el VAB va caure un 1,36% entre el 2011 i el 2012. Les comarques del Camp de Tarragona van ser les que millor van aguantar, amb un descens del 0,49%, gràcies a la indústria petroliera. En canvi, al Pla de Lleida, el PIB va caure un 2,58% perquè no va ser un bon any per al sector primari.