La llarga i dolorosa caiguda d'Intel

San FranciscoTemps enrere els enginyers caminaven amb orgull per la seu d'Intel a Silicon Valley. L'empresa de semiconductors per a la qual treballaven havia ajudat a fer néixer la indústria tecnològica de la regió, havia impulsat la revolució dels ordinadors personals i havia convertit un petit transistor en el cervell de tot, des de torradores fins a avions de combat.

Intel ho va fer, en part, seguint la filosofia empresarial del seu tercer empleat, Andy Grove, que va ocupar alts càrrecs de l'empresa des del 1979 fins al 2005 i en va ser el director executiu entre els anys 1987 i 1998. Va convertir l'empresa en el principal proveïdor de xips utilitzats a la majoria d'ordinadors i va fomentar una cultura de confrontació constructiva arrelada en el seu lema personal: "Només els paranoics sobreviuen".

Però, després de la marxa de Grove, Intel va perdre el seu avantatge. L'empresa va perdre's les revolucions dels telèfons intel·ligents i la intel·ligència artificial. La seva destresa en la fabricació de xips va flaquejar. I la setmana passada va rebre una de les inversions més elevades del govern dels Estats Units en una empresa des de la crisi financera del 2008, quan el president Trump va anunciar un acord per a una participació del 10% del capital, per valor d'uns 8.900 milions de dòlars.

El viatge d'Intel, d'icona a projecte governamental, la converteix en l'última empresa a viure en pròpia pell una de les veritats més antigues de la indústria tecnològica: fins i tot les empreses més poderoses poden caure en desgràcia. Fundadors visionaris, armats amb idees originals i revolucionàries, sovint eleven les start-ups a la prominència i creen negocis que poden canviar el món. Però, quan en marxen, moltes d'aquestes empreses perden la següent onada, es queden enrere i s'acaben esvaint.

Els titans tecnològics d'avui treballen en els cementiris d'ahir. La seu d'Apple es troba sobre el que va ser un enorme emplaçament de Hewlett-Packard; Google treballa en una parcel·la que Silicon Graphics abans va considerar casa seva, i Meta es va quedar amb el campus de Sun Microsystems, on ha deixat el rètol del seu predecessor com a recordatori visible dels riscos de la complaença.

Intel va evitar la caiguda durant anys perquè els seus cofundadors i primers treballadors van prolongar el domini. Però no es pot escapar de les forces rupturistes de Silicon Valley per sempre, assenyala David Yoffie, que va formar part del consell d'Intel durant gairebé tres dècades i és professor a la Harvard Business School.

"El punt on es troben avui és una cosa que l'Andy sempre va témer –diu Yoffie, que va deixar el consell d'Intel el 2018–. Temia la intervenció del govern. Temia la complaença. Temia l'incrementalisme. I totes les seves pitjors pors s'han fet realitat".

L'era de domini amb Microsoft

Intel va néixer el 1968 quan dos pioners dels semiconductors —Robert Noyce, que va inventar el microxip, i Gordon Moore, que va predir que el rendiment dels xips augmentaria exponencialment— van deixar Fairchild Semiconductor per crear un competidor. Van emportar-se Grove, un enginyer nascut a Hongria amb un do per a la disciplina de la gestió, i van passar un any desenvolupant noves tecnologies.

Els primers productes de la companyia van ser xips de memòria, és a dir, trossos de silici que emmagatzemen dades a curt termini. Intel va inventar més tard els xips anomenats microprocessadors que fan càlculs. El govern dels Estats Units va ser un dels primers clients. Moore defensava un futur amb xips arreu, des de càmeres fins a joguines i equips de fabricació.

Tant aficionats com empreses de la dècada del 1970 van acostumar-se a dissenyar els primers ordinadors personals utilitzant el microprocessador 8080 d'Intel, que es va vendre més que el dels rivals. Més tard, l'empresa va convèncer IBM perquè fes servir xips Intel en els seus ordinadors.

Fent-se ressò d'IBM, Microsoft va construir el seu software Windows l'any 1985 per executar-se en processadors Intel. La combinació va crear l'era Wintel, quan la majoria dels ordinadors del món incloïen el software de Windows i el hardware d'Intel. Els beneficis de Microsoft i Intel es van disparar, i es van convertir en dues de les empreses més valuoses del món a mitjan dècada del 1990. La majoria dels ordinadors del món aviat van incloure adhesius Intel Inside, i el fabricant de xips va esdevenir un nom ben familiar per a tothom.

L'any 2009, l'administració Obama estava tan preocupada pel domini d'Intel en el sector dels xips que va presentar una àmplia demanda antimonopoli contra el gegant de Silicon Valley. La causa es va resoldre l'any següent amb concessions que amb prou feines van afectar els beneficis de l'empresa.

Els primers errors

En aquell moment van començar a aparèixer esquerdes. Paul Otellini, director executiu d'Intel entre el 2005 i el 2013, va rebutjar una sol·licitud d'Apple per fabricar xips per al primer iPhone. Otellini va pensar que el preu que Apple oferia era massa baix. Més tard va acabar expressant el seu penediment quan l'iPhone es va convertir en un èxit de taquilla.

"El món hauria estat molt diferent si ho haguéssim fet", va dir Otellini a The Atlantic en una entrevista el 2013.

Intel va capejar l'error subministrant xips als centres de dades que sostenien el mercat a l'alça de la computació al núvol. Els seus ingressos anuals van arribar fins als 53.000 milions de dòlars el 2013, en comparació amb els 34.000 milions de dòlars del 2005.

Els executius de l'empresa dirien més endavant que els seus lucratius microprocessadors, que alimentaven no només els PC sinó també els servidors, eren un arbust de governadora, una planta que enverina les plantes competidores del seu voltant. Intel sovint va impulsar projectes per a nous productes, només per abandonar-los a mesura que els líders perdien la paciència o la tecnologia decebia.

Un projecte que Intel va cancel·lar va ser un xip que podia fer molts càlculs alhora. Emulava els xips coneguts com a unitats de processament gràfic, que són fonamentals per als videojocs i han acabat impulsant les aplicacions d'intel·ligència artificial. Però el xip gràfic que va desenvolupar Intel no va funcionar, així que el va desconnectar.

El successor d'Otellini, Brian Krzanich, va intentar introduir-se en el negoci mòbil que Intel va perdre's invertint milers de milions en la creació d'un xip de mòdem per a iPhones. Però l'empresa va tenir dificultats per desenvolupar la tecnologia i finalment la va vendre a Apple, després que Krzanich es veiés obligat a deixar Intel per una relació que tenia amb una empleada.

Intel també va quedar enrere en la fabricació de semiconductors, ja que es va endarrerir en el perfeccionament de nous processos de producció. Això va permetre que rivals com Taiwan Semiconductor Manufacturing Company i Samsung Electronics la superessin entre el 2015 i el 2019.

L'explosió de la IA

El 2021 Intel va demanar a Pat Gelsinger, un ex alt executiu, que tornés per liderar un canvi de rumb. Gelsinger va idear un ambiciós pla per recuperar el lideratge d'Intel en la fabricació introduint cinc nous processos de producció en quatre anys. També va donar suport a la llei de xips de l'administració Biden, que va destinar 50.000 milions de dòlars a revitalitzar la fabricació de xips als Estats Units.

Gelsinger va comprometre més de 100.000 milions de dòlars a la fabricació de xips als Estats Units en instal·lacions d'Arizona, Oregon, Nou Mèxic i Ohio.

Però, a mesura que Intel es va centrar en la fabricació, la demanda d'unitats de processament gràfic es va disparar el 2022 i el 2023 després que una start-up d'IA, OpenAI, utilitzés els components per entrenar un sistema d'intel·ligència artificial anomenat ChatGPT, que podia escriure poesia, crear codi informàtic i respondre a preguntes complexes. Nvidia, rival d'Intel, es va especialitzar en unitats de processament gràfic.

Les vendes d'Intel es van enfonsar a mesura que les empreses de computació al núvol van confiar en massa en els xips de Nvidia. Al mateix temps, els costos de contractació i fabricació d'Intel van augmentar.

Nova etapa amb Tan

El novembre passat, Intel va rebre 7.860 milions de dòlars en finançament de la llei de xips del govern dels Estats Units. Més endavant, va acomiadar Gelsinger i va contractar Lip-Bu Tan, un executiu amb experiència en semiconductors, per reactivar l'empresa.

Tan va esbossar un pla per retallar personal, desenvolupar un nou sistema d'IA i centrar-se en la cerca de nous clients per a una futura iteració de la tecnologia de fabricació de xips d'Intel. Però, cinc mesos després de començar en el càrrec, Trump va demanar la dimissió de Tan, posant el focus en les seves inversions en empreses xineses de semiconductors.

L'atac va portar Tan a visitar Washington aquest mes per reunir-se amb Trump. El president va proposar que Intel donés al govern dels Estats Units una participació del 10% del seu capital a canvi dels diners de la llei de xips que li havien estat atorgats. L'acord es va tancar divendres.

En un comunicat, el portaveu d'Intel, Cory Pforzheimer, va dir que Tan "s'ha mogut ràpidament per donar forma a una nova Intel i avançar en el lideratge dels Estats Units en tecnologia i fabricació". "Donem la benvinguda a la inversió contínua del govern dels Estats Units i al reconeixement del paper crític d'Intel en la consecució d'aquestes prioritats nacionals", va afegir.

Mentrestant, Nvidia s'ha convertit en l'empresa pública més valuosa del món, amb un valor de més de 4,3 bilions de dòlars. Intel, que abans superava Nvidia, està valorada en 108.000 milions de dòlars.

Copyright The New York Times.