Un tercer rescat plana sobre l’economia grega

Brussel·lesGrècia, el primer país europeu a demanar un rescat, ha de posar fi en dos mesos al programa d’obligacions que se’n va derivar. Han passat més de quatre anys des del primer rescat i el país vol tornar a finançar-se als mercats per si sol l’any que ve. El govern grec vol deixar la crisi definitivament enrere i aposta per tenir una sortida neta del rescat. És a dir, sense cap tipus de mesura de suport addicional que garanteixi l’èxit de l’operació. “Necessitem tornar a ser un país normal i hem demostrat que som fiables i que ens podem valer per nosaltres mateixos”, afirmava fa uns dies el primer ministre grec, Antonis Samaràs.

La idea d’una sortida neta, però, no agrada als socis de l’euro. Els governs de la moneda única pressionen Grècia perquè deixi enrere el rescat amb alguna mesura d’acompanyament que no posi en risc l’economia hel·lena. A la pràctica, això vol dir -gran paradoxa- que Grècia haurà de demanar un tercer rescat per garantir que tindrà prou liquiditat o, almenys, una línia de crèdit preventiva que consisteix a tenir uns diners en un compte que Grècia només tocaria en cas que ho necessités. És una mesura orientada a guanyar la confiança dels mercats i a evitar més situacions de nerviosisme que poden contagiar totes les economies de la moneda única.

Els ministres d’Economia dels països de l’euro es reuneixen avui a Brussel·les per debatre amb el govern hel·lè la qüestió, tot i que fins al desembre no hi haurà cap decisió. Tampoc s’ha concretat encara si Atenes optarà per un rescat, que podria rondar els 11.000 milions d’euros, o per la línia de crèdit preventiva. De fet, fins ara el govern d’Antonis Samaràs tenia molt clar que volia una sortida neta del programa de rescat, sense cap ajuda addicional, però quan el primer ministre grec ho va anunciar fa poques setmanes, la prima de risc grega es va tornar a disparar i van saltar totes les alarmes a Brussel·les. Els mercats desconfien de la capacitat del país de sortir-se’n.

L’eurozona, preocupada

La situació preocupa els socis de l’euro, que temen noves turbulències econòmiques a l’eurozona si Grècia no és capaç de convèncer els mercats de la seva solvència. “La reacció dels mercats (a l’anunci de Samaràs) demostra que no hi pot haver una sortida neta. És altament improbable”, expliquen fonts comunitàries. Segons les mateixes fonts, la mesura que genera més consens és la de la línia de crèdit preventiva.

El govern grec confia encara a convèncer els socis europeus que no necessita ajuda extra. Un nou rescat o la línia de crèdit implicaria noves condicions -més reformes, més austeritat- que els socis europeus imposarien a Grècia i que tindrien un alt cost polític per a l’executiu hel·lè. L’anomenada troica, odiada per gran part dels grecs, allargaria la seva supervisió a les finances gregues, una situació que el primer ministre del país vol evitar.

Samaràs lidera una coalició de govern entre socialistes i populars molt fràgil que es veu amenaçada per l’augment de la popularitat del principal partit de l’oposició, Syriza. La formació d’esquerra pressiona per celebrar eleccions anticipades a principis de l’any que ve i demana al govern que no firmi res amb Brussel·les abans dels comicis. Les enquestes d’intenció de vot situen Syriza -contrària a les retallades i a la tutela d’Europa- com la força més votada, un fet que posa Samaràs contra les cordes.

Grècia serà l’únic país rescatat que necessita ajuda per poder tancar el rescat. Els socis que també van demanar crèdits a Europa -Irlanda, Portugal i Espanya- ja han tancat els seus programes i ho han fet sense mesures d’acompanyament com les que ara s’exigeixen al país hel·lè. Però el cas grec és diferent. És l’únic estat membre que ha necessitat dos rescats: en total 240.000 milions d’euros entre el 2010 i el 2012.

L’ajuda econòmica ha anat acompanyada de duríssimes condicions per al país, que ha vist reduït en seu sector públic -milers de funcionaris han estat acomiadats- i s’ha vist obligat a posar en marxa una llista inacabable de reformes i retallades que ha deixat un país més pobre, políticament més fràgil i amb una taxa d’atur que lidera el rànquing europeu. Els rescats han transformat el país i han deixat una empremta econòmica i social que tardarà anys a esborrar-se.

Millora de l’economia

La sortida del rescat coincidirà amb una millora de la situació econòmica. Després de quatre anys de profunda recessió, la Comissió Europea preveu que Grècia tanqui aquest any amb un creixement positiu del 0,6% del seu producte interior brut. És una xifra molt modesta però marca un canvi de tendència i confirma que el país ha deixat enrere la recessió. En els pròxims dos anys, Brussel·les vaticina que l’economia grega anirà millorant progressivament fins a un creixement del 3,7% del PIB l’any 2015, més del doble del previst per a la zona euro.

Tot i això, continuarà tenint un atur i un deute molt elevat. A més a més, ahir l’oficina estadística grega va reconèixer un “error tècnic” en les dades de creixement del 2013. L’economia es va contreure un 3,9% en comptes d’un 3,3%.

Irregularitats en el 4,7% del pressupost de la UE

Els estats membres van utilitzar irregularment l’any passat 7.000 milions del pressupost comunitari, un 4,7% del total, segons va denunciar ahir el Tribunal de Comptes de la UE. La xifra és lleugerament inferior a la del 2012, però superior a la d’anys anteriors, quan el percentatge se situava al voltant del 3%.

Les irregularitats detectades són, en la majoria dels casos, un incompliment de la normativa comunitària a l’hora de justificar com s’han gastat els diners o errors tècnics. No es tracta de casos de corrupció o de mala gestió dels fons públics. Els auditors posen com a exemple empreses que reben diners i que a l’hora d’omplir els formularis declaren que són pimes quan en realitat són grans empreses. Els sectors més afectats són la política regional, l’energia i els transports.

El Tribunal va donar el seu vistiplau als comptes del 2013 però va demanar a les institucions europees “que parin més atenció a com es gasten els diners dels contribuents” i millorin els controls. Els auditors critiquen que la Comissió Europea i els estats membres donin prioritat a gastar els fons disponibles més que a aconseguir bons resultats.