La tercera és la bona? Espanya no es rendeix per presidir l’Eurogrup
El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, tempteja el terreny per liderar l'organisme que reuneix mensualment els titulars de Finances de l'eurozona
Brussel·lesEspanya no es rendeix i torna a temptejar el terreny per presidir l'organisme que reuneix els ministres de Finances de la zona euro cada mes: l'Eurogrup. Els dos anteriors titulars d'Economia del govern espanyol, el conservador Luis de Guindos i la progressista Nadia Calviño ja ho van intentar sense èxit. Ara, però, l'actual màxim responsable de finances de la Moncloa, Carlos Cuerpo, hi torna amb força i ja ha contactat amb delegacions d'estats membres davant de la Unió Europea (UE) per saber si li donarien suport en una candidatura per dirigir l'ens, segons ha avançat la revista Politico i confirmen fonts diplomàtiques a l'ARA.
Diversos països asseguren que ja han rebut trucades de l'equip de Cuerpo per demanar suport, però el ministeri d'Economia evitar dona més detalls. "No volem comentar res sobre especulacions", es limiten a respondre. De fet, tot i les ambicions del titular de finances espanyol, ho té molt difícil, i el més probable a hores d'ara és que Cuerpo segueixi les petjades dels seus predecessors i acabi fracassant en l'empresa.
Tanmateix, el moviment del ministre d'Economia li pot atorgar una certa notorietat dins dels passadissos de les institucions europees, encara que n'acabi sortint mal parat. Cuerpo coneix bé la sala de màquines del Consell de la UE, on està tenint un paper actiu, i ha presentat diverses iniciatives amb l'ànim de liderar i influir en les trobades amb els seus homòlegs de finances dels països de la moneda única. A més, es tracta d'un perfil tècnic que, com a secretari general del Tresor, ja va participar en la negociació de les regles fiscals de la UE. Tot i això, el seu nom encara passa desapercebut a Brussel·les i aquest pas el podria impulsar a l'escena política comunitària.
Només cal mirar els casos de De Guindos i Calviño. El que va ser ministre amb el Partit Popular ara és vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), que és el banc central dels països de l'eurozona i el responsable de la política monetària de l'euro. I, pel que fa a l'anterior vicepresidenta del govern espanyol i titular de finances amb Pedro Sánchez, ara presideix el Banc Europeu d'Inversions (BEI), que és el braç financer de la Unió Europea.
Convèncer una majoria conservadora
El principal entrebanc que es trobarà Cuerpo és el domini del Partit Popular Europeu en el global de la UE, i especialment en l'Eurogrup, i el mal moment pel qual passa la família socialdemòcrata. Del total de 20 cadires que té l'organisme, set estan controlades pels conservadors i només quatre pels socialistes. Per sortir elegit president de l'Eurogrup s'ha de comptar almenys amb 11 suports.
L'únic factor que pot jugar a favor del ministre d'Economia és el fet que els països no només voten per afinitat política, sinó també per qüestions geogràfiques, especialment en els temes econòmics. Cal recordar que, per exemple, els estats del nord històricament han sigut defensors acèrrims de l'austeritat, mentre que els del sud solen ser partidaris de polítiques econòmiques més expansives i fan pinya en aquest sentit.
En el cas de Calviño aquestes dinàmiques es van fer evidents. Per qüestions d'afinitat política, comptava amb el suport del govern alemany liderat per Olaf Scholz, i per qüestions geogràfiques amb els executius francès i italià. El problema, però, va ser el sistema d'elecció, cosa que també podria perjudicar Cuerpo. El vot de cada país val el mateix a l'hora d'elegir president de l'Eurogrup, independentment del pes econòmic i demogràfic que tingui. Per això, malgrat que es compti amb el vot favorable de les tres principals economies de l'euro —que representen el 80% del producte interior brut (PIB) de l'eurozona—, els països petits —generalment del nord d'Europa— es van oposar en massa a la candidatura de Calviño i van optar per revalidar en el càrrec l'irlandès Paschal Donohoe, que presideix l'Eurogrup des del 2020.
Amb tot, Cuerpo no ha presentat candidatura oficial. Encara té temps, fins al 20 de juny, i per això tot just comença a temptejar el terreny. La votació està prevista que se celebri el 15 de juliol. De fet, les delegacions estatals davant de la UE consultades per l'ARA encara no volen avançar el sentit del seu vot i es limiten a confirmar les intencions del titular de finances d'Espanya. Sigui com sigui, Cuerpo no hauria de deixar de ser ministre si acaba assolint la presidència de l'Eurogrup i, el sol fet de postular-se per a un seient tan influent a la UE, ja li dona més rellevància política i ascendència a Brussel·les.