Els EUA, terriblement a prop de la plena ocupació

WashingtonHi ha un aspecte a través del qual hauríem d’analitzar les dades d’atur als EUA de divendres: ¿fins a quin punt estem a tocar de la plena ocupació?

Aquesta és la pregunta aparentment senzilla que preocupa a la Reserva Federal i l’administració Trump, i també als ciutadans que volen veure millorar els seus sous i qualitat de vida. En una economia amb plena ocupació, gairebé tothom pot aconseguir una feina, les empreses tenen incentius per oferir augments salarials i estan més disposades a oferir formació, flexibilitat i altres beneficis.

La bona notícia és que gairebé hi hem arribat, si és que no hi som ja.

Els números són boníssims. L’economia va afegir 211.000 llocs de treball a l’abril, i la taxa d’atur va caure al 4,4%. No és només la més baixa en una dècada, també coincideix amb el nivell més baix assolit durant l’expansió de mitjans dels 2000. L’últim cop que va estar per sota va ser el maig del 2001.

Aquests números podrien suggerir que hi ha plena ocupació i fins i tot que l’economia comença a escalfar-se -és a dir, a accelerar més ràpid del que serà possible a llarg termini sense alimentar la inflació.

Però altres dades de l’abril mostren un dibuix més matisat i evidencien que encara hi ha camí per fer. Un dels grans problemes és el dels homes de mitjana edat que han quedat a l’atur i ni tan sols busquen feina. La xifra va pujar en 162.000 persones a l’abril.

Tot plegat ens porta als salaris. El sou mitjà per hora va créixer un 0,3% a l’abril i ho ha fet un 2,5% en un any. Però això no té res d’especial. És coherent amb el creixement que hi ha hagut durant anys. A més, abans aquests creixements comportaven significatius guanys en la qualitat de vida per la baixa inflació, però ara que s’acosta al 2%, un 2,5% de millora salarial no significa gaire cosa en l’actual fase d’expansió.

Hi ha clars signes que això està canviant. American Airlines ha anunciat un augment salarial del 8% per als pilots i del 5% per al personal de cabina, per a consternació de Wall Street. I una sèrie d’empreses ja parlen de l’escassetat de treballadors qualificats, com ara les empreses de la construcció de Dallas o restaurants que depenen de treballadors temporals, sovint immigrants.

Però més enllà de les queixes de les empreses, el millor símptoma que l’economia ha arribat a la plena ocupació seria que els salaris tornessin a la seva situació d’abans de la recessió. Creixement de sous de més del 4% en posicions no directives eren normals el 2007, ara estan en el 2,3%.

Sí, la inflació ara és més baixa, i el creixement de la productivitat és fluix. I tots dos factors suggereixen que hauríem d’esperar un creixement salarial fluix. Però no paga la pena cantar victòria i decidir que s’ha arribat a la plena ocupació quan les empreses encara no ho demostren en els sous que paguen.