El Tribunal Suprem posa en dubte moltes sancions i expedients administratius

BarcelonaMoltes sancions administratives poden ser de dubtosa validesa. A través d'una sentència, el Tribunal Suprem ha endurit els requisits que han de tenir les notificacions administratives, el que pot posar en qüestió molts procediments sancionadors, liquidacions tributàries i expedients administratius. El fet d'incomplir alguns criteris a les notificacions, com no incloure-hi una descripció encara que sigui molt curta o resumida del motiu de l'avís, pot invalidar el procediment, avisen des d'Unive Advocats, un despatx especialitzat.

De la sentència es desprèn que la resolució de l'alt tribunal es pot aplicar amb caràcter general amb independència del procediment o la matèria de la qual es tracti. Això amplia l'abast a sancions administratives, expedients tributaris, multes de tràfic o procediments d'estrangeria, entre altres. A parer dels advocats, per interrompre els terminis del procediment no n'hi ha prou amb consignar el nombre de l'expedient a l'avís de rebut que s'intenta entregar a l'afectat. "No n'hi ha prou amb acreditar que es va intentar notificar; és imprescindible demostrar que aquest intent complia unes garanties mínimes d'informació al ciutadà", com ara una descripció del motiu, destaca el despatx.

La resolució té l'origen en un recurs de cassació d'una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid que n'avalava una d'anterior d'un jutjat contenciós administratiu i que va desembocar en l'expulsió d'Espanya de l'afectat, un ciutadà de Paraguai. Perquè la notificació sigui vàlida, segons l'alt tribunal, l'Administració corresponent ha de deixar constància expressa de la data de l'intent d'avís, la identitat de destinatari, però també "una referència mínima al contingut essencial de l'acte notificat". En el cas sobre el qual es pronuncia el tribunal, es va intentar per via postal entregar la notificació dos dies i horaris diferents, tal com estableix la llei. Finalment, es va publicar la decisió de la Delegació del govern espanyol a Madrid al butlletí oficial de l'Estat (BOE), sense detallar-ne els motius.

Identificar l'acte

La sentència afirma que l'intent de notificació ha d'identificar "d'alguna manera l'acte que es pretén notificar" i, en aquest cas, "n'hi hagués hagut prou amb l'al·lusió: 'resolució de procediment'". El Suprem opina que el criteri de la sentència no constitueix un formalisme excessiu, "sinó un requisit substancial per a l'eficàcia dels actes administratius, ja que la notificació és el mecanisme que permet al ciutadà exercir el seu dret de defensa". I, a conseqüència d'això, "una notificació defectuosa no pot produir efectes jurídics ni interrompre els terminis de caducitat o prescripció", segons el despatx d'advocats, els socis del qual són professors i catedràtics de dret.

Els advocats del despatx entenen que la doctrina de la sentència obliga les Administracions a revisar els protocols de notificació i la manera com documenten els intents duts a terme, inclosos aquells fets a través dels serveis postals. En cas contrari, molts procediments es podrien veure afectats per la caducitat, amb la consegüent anul·lació de sancions o resolucions administratives. A Unive Advocats interpreten que la sentència del Suprem "consolida un criteri clar i exigent en matèria de notificacions".