Trump també reescriu les regles del joc de les empreses

BarcelonaEls Estats Units han construït el mercat de capitals i la borsa més gran del món gràcies al seu nivell de transparència i reputació. Però amb el desembarcament de Donald Trump a la Casa Blanca les regles del joc estan canviant. Sota el paraigua de la desregulació, molts analistes veuen un gir cap a l'enfortiment dels consells d'administració i els gestors de les grans companyies en detriment dels petits accionistes. "Donald Trump inclina la balança de poder dels inversors als consellers delegats", advertia aquesta setmana en un article el Financial Times, un dels oracles del capitalisme.

Trump ha establert una relació estreta i directa amb els consellers delegats i directius de les grans empreses, especialment les tecnològiques, però també d'altres indústries, i hi tanca acords sobre pràctiques, supressió de polítiques de diversitat i inversions, exercint com si en fos el president. De fet, "trenca el bon govern corporatiu", afirma Jordi Canals, professor al departament de Direcció Estratègica i titular de la càtedra de govern corporatiu de l’escola de negocis barcelonina Iese. En aquest sentit, sí que es produeix, afegeix, un desplaçament de poder dels accionistes, que queden al marge de les decisions, cap als òrgans de govern de les grans companyies.

A més, Trump no descarta entrar al capital d'empreses, com ha fet amb Intel, aprofitant subvencions i altres recursos no utilitzats per arribar gairebé al 10%. Aquest moviment –al qual s’ha sumat el líder del sector dels xips, Nvidia– és inèdit des dels rescats per la crisi financera i molts l’interpreten com un gir cap al capitalisme d’Estat o intervencionisme nu i cru.

Seguint les directrius de l'actual administració, s'ha suprimit la informació obligatòria que les empreses havien de presentar sobre qüestions mediambientals, socials i de governança (ESG). Trump, explica Canals, ha aprofitat el debat existent durant l'administració del demòcrata Joe Biden sobre aquestes matèries, ja que són indicadors difícils de mesurar, per deixar-los fora de les obligacions empresarials i ajustar-se alhora al seu negacionisme sobre la crisi climàtica.

Aquesta mateixa setmana el dirigent va recuperar a través de la seva xarxa Truth Social una altra de les reformes que ja va llançar en el seu mandat anterior (2017-2021). Aquesta consisteix a eliminar l'obligació de les empreses d'aportar resultats i informació trimestral i passar-la a semestral (cada sis mesos). L'argument per modificar aquesta norma de 1970 és defensar una gestió empresarial més focalitzada en el mitjà i el llarg termini. En la seva línia habitual, rebatia en el seu missatge: "Heu sentit mai l'afirmació que «La Xina té una visió a 50 i 100 anys sobre la gestió d'una empresa, mentre que nosaltres gestionem les nostres empreses trimestralment»? No és bo!".

A Espanya fa quatre anys que la presentació trimestral de resultats és voluntària i la semestral, obligatòria. La Llei 5/2021, que transposa una directiva europea, ho va establir i va reformar el que preveien la llei de societats de capital i la del mercat de valors. De totes maneres, una gran majoria de companyies continuen presentant resultats trimestrals "per criteris de transparència", segons Mario Lara, director d'ESADE Madrid i del Centre de Govern Corporatiu a l'escola de negocis. L'expert afegeix que la voluntarietat permet a les empreses "adaptar-se, en funció del perfil dels seus accionistes".

Incentius a llarg termini

Amb tot, admet que "la pressió de publicar resultats trimestrals dificulta la gestió més a llarg termini. Per tant, un aspecte important és estructurar bé les polítiques de remuneració dels alts directius i fer que guanyin pes els plans d'incentius a llarg termini amb mètriques i objectius que acompanyin aquesta visió més estratègica i menys operativa".

Però aquest no és l'únic canvi que s'està produint a les regles del joc de les empreses als EUA, ni tan sols el més important. Paul Atkins, el president de l'organisme supervisor dels mercats (la SEC), al càrrec des de l'abril, ha guardat al calaix catorze normes que venien de l'anterior administració sota la presidència dels demòcrates amb Joe Biden a la Casa Blanca. I moltes donaven més poder als accionistes. L'actual estratègia suposa tornar a centrar-se en els aspectes financers i de maximització del benefici, deixant de banda els aspectes socials o mediambientals.

Una altra mostra és la innovació introduïda per la petroliera Exxon Mobil. És un mecanisme únic de votació que permetrà als accionistes minoritaris inscriure's per emetre automàticament els seus vots en línia amb les recomanacions de la junta directiva a les juntes anuals, llevat que comuniquin el contrari. Això podria ajudar el productor de petroli més gran dels EUA a fer front a les campanyes d'activisme accionarial. La SEC va comunicar que no s'hi oposava i, d'aquesta manera, obre un camí que podrien seguir altres companyies. És un canvi que deixa "bastant fora de joc els activistes mediambientals", avisa Canals.

L'últim moviment de la SEC ha consistit a posar fi al costum d'impedir cotitzar les empreses que als seus estatuts recullen l'arbitratge obligatori en lloc dels tribunals quan els accionistes volen denunciar frau o males pràctiques. Els crítics, entre els quals els demòcrates, afirmen que això nega als accionistes els seus drets i que alhora permetrà a les empreses mantenir la seva presumpta mala conducta a l'ombra. Si els inversors perjudicats no poden sumar-se a una demanda col·lectiva i compartir despeses legals molts no demandaran.

Per a l'actual SEC, això és una manera d'evitar complexitats i de "fer les sortides a borsa grans un altre cop", segons Atkins, utilitzant el lema de Trump "fer Amèrica gran de nou" (Make America great again, MAGA), i la seva ofensiva desreguladora, en especial amb les criptomonedes, una de les apostes i negocis de la família presidencial.