La UE s'esquerda en la defensa del 'Made in Europe'

Brussel·lesÉs un debat que cada un cert temps torna a la Unió Europea i sempre acaba formant els mateixos blocs d'estats membres. Els països més històricament proteccionistes, que encarna sobretot França, aposten per destinar el finançament públic a compres i indústries amb segell europeu. En canvi, els socis comunitaris de tradició més aperturista i de lliure comerç, com poden ser Alemanya o els Països Baixos, advoquen per ser menys restrictius amb les inversions públiques i privades.

Aquesta discussió l'ha tornat a posar sobre la taula el president francès, Emmanuel Macron, davant dels atacs constants de Donald Trump a la UE, cosa que suposa un clar refredament de les relacions transatlàntiques, i l'amenaça creixent que el bloc comunitari considera que és la indústria xinesa. Per això, el buy European, que és tal com s'ha batejat l'operació francesa per pressionar la resta de socis, serà un dels principals temes de la cimera informal de líders europeus que té lloc al castell d'Alden Biesen, prop de la ciutat belga de Lieja.

En aquest context, la UE busca nous socis comercials alternatius a la Xina i als Estats Units, i en pocs dies ha ratificat l'acord amb el Mercosur –l'Argentina, el Brasil, l'Uruguai, el Paraguai i Bolívia– i ha tancat un pacte amb l'Índia. I, a més, el club europeu vol incrementar la seva autonomia i estar menys exposat a les potències estrangeres, especialment la xinesa i l'estatunidenca.

França, a la qual també s'ha sumat Espanya, defensa que la manera de potenciar la indústria i la competitivitat europees és fer que el finançament públic i part del privat s'hagin d'invertir dins del bloc europeu. Macron diu que no es tracta de "proteccionisme" sinó de "protegir-se", tal com assegura que ja fa la Xina, que manté un mercat molt més tancat que la UE, o els EUA.

Ara bé, el canceller alemany, Friedrich Merz, que ha tornat a fer pinya amb la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, és més partidari d'una preferència europea en, per exemple, les licitacions públiques, però no vol tancar del tot el mercat europeu. Tant Alemanya com Itàlia són potències exportadores i temen que una clàusula Made in Europe com la que proposa França suposi un repte per a les seves indústries, tant per una qüestió de subministrament d'alguns productes com per un potencial increment de preus.

Més enllà dels estats membres, la Comissió Europea també està dividida. Mentre que el comissari de Mercat Interior, el francès Stéphane Séjourné, defensa amb dents i ungles la posició de París, la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen, s'ha pronunciat obertament a favor del posicionament de Berlín i Roma. De fet, Brussel·les ja va proposar que Ucraïna pugui utilitzar el préstec de 90.000 milions d'euros per comprar armament fora de la UE en cas que la indústria europea no el pugui subministrar amb la mateixa celeritat i preu, una excepció que França volia evitar de totes totes.

D'altra banda, el canceller alemany i la primera ministra italiana, que s'han tornat uns grans aliats dins de la UE, volen que a la cimera europea d'aquest dimarts el debat se centri més a trobar la manera de reduir la burocràcia al bloc comunitari, i facilitar la vida als inversos i al sector privat. Von der Leyen ja ha impulsat diverses mesures en aquest sentit i ha assegurat que Brussel·les continuarà presentant propostes legislatives per disminuir encara més la paperassa i la regulació.

Malgrat les evidents diferències, Macron i Merz s'han trobat bilateralment abans de l'inici de la cimera, i han reivindicat que l'eix francoalemany es manté "molt sòlid". Meloni també ha volgut traure ferro a la divisió i ha assegurat que la seva coalició amb el canceller alemany amb molts d'aspectes "no és en contra de ningú", tampoc contra el president francès.

Una UE a diferents velocitats

Hi ha més consens en la necessitat d'una UE que actuï més de pressa i no s'encalli en debats eterns. Per aquest motiu, cada vegada són més els socis, inclosa la mateixa Comissió Europea, que advoquen per abandonar el dogma de la unanimitat i, per tant, evitar que les ovelles negres del bloc, com Hongria o Eslovàquia, puguin encallar mesures clau, tant en matèria de competitivitat com, per exemple, relatives a la guerra d'Ucraïna.

Von der Leyen no només ha posat sobre la taula la possibilitat de deixar de banda la unanimitat en alguns casos, sinó que en la carta prèvia a la cimera europea també va defensar una UE a diverses velocitats. És a dir, que cada país s'agrupi a les iniciatives que consideri convenients, però que, si algun soci no s'hi vol sumar, no es deixi de tirar endavant. La zona euro o l'espai Schengen són clars exemples d'una UE feta a mida per als interessos i voluntats de cada estat membre.