La Viagra perd vigor als 20 anys

Barcelona“Disfunció erèctil” o “impotència sexual masculina” són sintagmes nominals objectivament lletjos, de pronunciació complexa i, pel seu significat, més aviat antipàtics. De fet, les connotacions associades a aquesta patologia l’havien convertit des de temps immemorials en un tabú, un tema prohibit, una realitat deliberadament silenciada. Però això es va acabar ara fa 20 anys.

S’acabava el març del 1998, quan les autoritats nord-americanes donaven llum verda a un medicament anomenat Viagra, denominació poc subtil -la paraula, en sànscrit, vol dir tigre - que prometia posar remei a la impotència sexual masculina. Les pastilles blaves de Pfizer, que es van començar a vendre a 10 dòlars la unitat i que van acabar arribant a gairebé 50, es van convertir en tota una icona de la cultura popular i en un símbol d’alliberament sexual per a un amplíssim -i adinerat- col·lectiu.

“La Viagra és més que un medicament, no és només un tractament efectiu per a la disfrunció erèctil, sinó també un fenomen social”, explica Eduard Ruiz Castañé, director del servei d’andrologia de la Fundació Puigvert. “És un símbol, al nivell de l’aspirina o de la penicil·lina, i va servir perquè es comencés a parlar d’aquest problema”, afegeix. Segons els càlculs de l’època, només un 12% d’homes amb problemes d’erecció ho consultaven al metge. Actualment, segons Ruiz, ho fan el 98% dels afectats.

Però la clau de l’èxit de la Viagra no estava en la visibilització d’un mal endèmic que es patia en silenci, sinó que, a més, allò funcionava. “Era molt eficaç i molt segur -afegeix aquest expert-. Fins aleshores no teníem eines, receptàvem tractaments colaterals per als nivells de testosterona o productes afrodisíacs, però res realment efectiu que mantingués l’erecció”.

Aquest metge, amb quatre dècades d’experiència, recorda les advertències severes de les dones d’alguns dels seus pacients: “No li doni res que li pugui fer mal, eh?” Però el cert és que la llegenda negra dels infarts causats per la pastilleta blava va resultar ser falsa. I el boom, total.

El New York Times va informar puntualment del fenomen que va suposar la irrupció del miracle. En van ser conscients els uròlegs nord-americans. Un, de Miami, afirmava que havia expedit “trilions” de receptes de Viagra al cap de poques setmanes de la seva sortida al mercat. Un altre va adquirir un tampó amb la seva signatura per aplicar-lo a les receptes i estalviar temps. Un tercer optava per demanar a la seva assistent que li redactés les receptes amb antel·lació per superar el col·lapse d’aquelles setmanes.

Un declivi sense solució

Pfizer ha tingut en la Viagra el seu gran ariet comercial per convertir-se en la primera farmacèutica del planeta. En dues dècades el seu producte estrella s’ha receptat 65 milions de vegades, i l’any passat encara li va reportar ingressos de 1.200 milions d’euros.

Però, malgrat això, el declivi és evident. Pfizer va perdre el tron mundial l’any passat, i la Viagra des de fa temps té competidors com ara Cialis (líder del mercat nord-americà), Levitra o Avanafil. A més, els temuts genèrics ja han entrat en escena. La mateixa Pfizer té previst llançar viagres genèriques, més barates i sense recepta, per habituar-se a la seva nova situació, en el que sembla un irònic i ulterior triomf de les inexorables lleis naturals que van ser qüestionades ara fa 20 anys.