Laboral

"Era un zombi": el trauma de moderar vídeos de pedofília i suïcidis per a Facebook

La Seguretat Social decreta la incapacitat permanent absoluta per a un treballador que filtrava els continguts que els usuaris penjaven a la xarxa

[Aquest article conté informació explícita que pot ferir la sensibilitat dels lectors]

Va entrar a treballar a la Torre Glòries el gener del 2019. A través d’una oferta de feina que havia arribat a un company. Dos anys després, el maig del 2021, el Jerome –nom fictici– va agafar la baixa per estrès posttraumàtic. És un dels moderadors de continguts de Facebook, contractat per l’empresa CCC Barcelona Digital Services, que va dir prou –en total són 400, segons La Vanguardia– per la duresa dels continguts que han d’analitzar. Des de violacions a suïcidis, passant per agressions sexuals a nadons, actes de terrorisme o zoofília. Fa un mes la Seguretat Social va donar-li la incapacitat permanent absoluta. No pot treballar a causa de les conseqüències del que cada dia havia de visualitzar i analitzar per a Facebook (Meta).

Cargando
No hay anuncios

"Era un zombi. No podia dormir, tenia les emocions descontrolades. Ara no em puc concentrar", resumeix el Jerome. En sis mesos va perdre més de 50 quilos i va començar a necessitar ansiolítics per conviure amb l’estrès de la feina. Després de 28 mesos treballant, va explotar quan va tocar-li analitzar pàgines de pedofília. Sobretot per un cas d’una noia alemanya a qui van mutilar les extremitats i extreure les dents. Quan va topar amb aquell contingut va notar com la respiració se li accelerava, li faltava aire. Va anar al CAP i li van donar la baixa. Un terapeuta va fer un informe que descrivia el que patia el Jerome: estrès posttraumàtic, ansietat, atacs d’angoixa, depressió, esgotament físic i psíquic, insomni crònic, terror nocturn... "La nena alemanya no me la trec del cap", resumeix dos anys i mig després.

Cada dia més

Quan van fer-li l’entrevista per contractar-lo assegura que no li van fer cap test psicològic d’aptituds. Això sí, van plantejar una pregunta que va agafar sentit a mesura que passaven els mesos: «Què és el pitjor que has vist a la teva vida?» Durant quinze dies va fer un procés d’aprenentatge, però pràcticament no hi havia continguts pertorbadors. Cada missatge que havia d’analitzar, fos un vídeo, un text, un directe o una fotografia, l’havia d’etiquetar en diferents categories, i eliminar-lo, validar-lo o reportar-lo –escalar, en diuen– perquè acabés, per exemple, a les autoritats policials pertinents. Cada etiquetatge es coneix amb el nom de tiquet. Els primers mesos en feia 350 al dia. Al cap d'un temps, 600 de mitjana, però va arribar a fer-ne més de 1.100 en una sola jornada. Cada vegada, però, li exigien més. També amb relació a la qualitat. Els moderadors han d’encertar en un 98% a l’hora d’etiquetar els continguts. Una dada que s’obté perquè cada tiquet el verifiquen més d’un moderador i un superior –un analista de qualitat– que mira els casos en què no hi ha unanimitat de criteri.

Cargando
No hay anuncios

A mesura que el Jerome augmentava la productivitat, el nivell de toxicitat creixia. "Anava amb por a la feina", assegura. A més, no podia explicar res a ningú perquè tenia un contracte de confidencialitat. Quan el metge del CAP va visitar-lo, va derivar-lo a l'Agència de Salut Pública i es va recomanar que s’iniciessin un conjunt de mesures legals. Així va ser com el Jerome es va posar en mans del bufet Coronas Advocats. Van decidir emprendre una sèrie de demandes per la via laboral. En primer lloc, que la baixa no fos per malaltia comuna, com va tipificar-se inicialment, sinó com a accident de treball. Una resolució que van guanyar i va ser recorreguda per l’empresa, que també s'oposa a la incapacitat permanent absoluta del treballador, ja que volen que es reincorpori a la feina. El Jerome ha demandat la companyia per una vulneració de drets fonamentals i per les lesions a la integritat física i psíquica que va patir. A més, Inspecció de Treball va imposar a l'empresa una sanció per falta de mesures de seguretat. Els treballadors tenien un servei de benestar –conegut amb el nom en anglès, wellness– que no servia per prevenir les situacions de risc, sinó que estava orientat a mitigar els efectes de la jornada de torns i l’estrès propi d’una feina que comportava treballar en caps de setmana i nits. Tenien una sala de jocs, amb ping-pong i billars, que podien usar, segons el Jerome, un màxim de 45 minuts a la setmana.

Cargando
No hay anuncios

"La tasca de moderació de continguts s'ha estat realitzant sense cap activitat preventiva en risc psicosocial, i per persones a qui no s'exigia preparació ni capacitació específica. Com a resultat d’això ens trobem que un percentatge altíssim de la plantilla ha emmalaltit psíquicament", explica l’advocat que porta el cas, Joan Josep Gimeno, que ha demanat una condemna solidària a Facebook (Meta), perquè creuen que les ordres de treball als moderadors les donaven ells.

Gairebé dos anys i mig després de dir prou, al Jerome encara l'ataquen els flaixos dels continguts que havia de visualitzar des de la planta sis de la Torre Glòries. El so és el pitjor. "Quan sento el crit d'un nadó pel carrer em venen al cap imatges d'abusos", confessa.