20 milions de morts després, l'emergència mundial pel covid ja és història
Tres anys i 20 milions de morts després, es pot dir que el covid-19 comença a ser història. Almenys tal com el teníem classificat fins ara. Ahir el director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom, va anunciar que s'eliminava l'etiqueta d'emergència de salut pública d'interès internacional i, per tant, es donava per acabada la crisi que es va declarar a escala mundial el 30 de gener del 2020, setmanes després –encara no està clar quantes– que hi hagués coneixement dels primers casos a la ciutat xinesa de Wuhan. Això no vol dir, però, que el covid hagi desaparegut. L'estratègia del covid zero ha estat impossible i ara ja s'ha incorporat com una malaltia respiratòria més, amb categoria de pandèmia, amb la qual haurem d'aprendre a conviure. Les vacunes han aconseguit aquest final relativament ràpid, però continua havent-hi infeccions i ingressos. A Catalunya, on aquests dies hi ha un lleuger repunt, tenim ara mateix 313 hospitalitzats i 11 ingressats a les unitats de cures intensives (UCI), unes xifres que en els primers moments, quan es treia ferro a l'emergència, haurien semblat insuportables, però que després del que ha passat semblen irrellevants. Cal recordar que en el pitjor moment de la pandèmia, el març del 2020, es va arribar a tenir 1.529 persones ingressades a les UCI catalanes.
No s'ha calibrat encara l'impacte que la pandèmia té o tindrà en els canvis socials que viurem els anys vinents. El món no és igual que el del 2019 i a poc a poc ho anirem comprovant. Però el que sí que sabem és que hi ha algunes lliçons que no hem après i també que les decisions que es van prendre llavors tenen conseqüències. No hem après, per exemple, que cal estar atents i tenir uns sistemes de vigilància epidemiològica molt potents que estiguin sempre alerta. Ara mateix, per exemple, gairebé no es fan testos a Catalunya, i el mateix passa en molts països, de manera que serà complicat saber si estan arrelant noves variants i com està actuant el coronavirus ara arreu del món. La inversió en sanitat i en prevenció ha crescut, però no de manera suficient, i això ens pot tornar a fer vulnerables.
Sobre les decisions errònies, més enllà del cas de la Xina, que ni al principi ni al final ha estat transparent amb les dades, cosa que ha dificultat el control mundial de la pandèmia, cal recordar que van ser els russos i els xinesos els que van cedir vacunes als països africans i de l'Amèrica del Sud perquè tinguessin algun tipus de protecció mentre els països rics vacunaven a dojo amb vacunes d'alta tecnologia. Els governs occidentals, tot i abocar milers de milions a les farmacèutiques per a recerca, han permès els guanys privats milionaris i es van quedar primer els materials i les vacunes, en una demostració d'egoisme mundial que pagaran molt temps. El que està passant ara amb els posicionaments de molts països respecte a la guerra d'Ucraïna sens dubte hi pot tenir molt a veure.
La fi de l'emergència internacional, doncs, és una gran notícia. I cal celebrar-la. Però no podem girar full. No només perquè la malaltia no s'ha acabat, sinó perquè seria irresponsable oblidar a la lleugera l'impacte i les lliçons d'una pandèmia que ha marcat a foc la nostra història recent.
