Alemanya debilita Europa davant la Xina
Europa s'ha enganxat els dits amb el gas rus i ara vol evitar que li passi una cosa similar amb la Xina, país que està fent servir la guerra d'Ucraïna per guanyar posicions. La pregunta és: ¿fins a quin punt es poden refredar les relacions comercials amb Pequín? La gran majoria dels Vint-i-set tenen clar que cal començar a marcar distàncies. Difícil i necessari.
El 2019 la Xina es va convertir oficialment en un competidor directe de la Unió Europea. Però alhora és obvi que es tracta d'un important soci comercial. Igual com és evident que l'alineament de Xi Jinping amb Putin està empenyent Brussel·les a marcar-hi més distàncies: també hi ajuda, esclar, la pressió dels EUA, que de sempre ha volgut una Europa més combativa amb Pequín. Washington acaba d'endurir les restriccions tecnològiques en la lluita contra els microxips xinesos i pel domini del mercat global de semiconductors. Les dues potències mundials s'hi juguen molt, en aquesta guerra comercial.
Fins a la guerra d'Ucraïna, els nord-americans no aconseguien que la UE es desmarqués de debò del gegant asiàtic. Ara ho tenen millor. Però hi ha una nota discordant: Alemanya és qui menys clar ho té, tot i ser qui més està patint la seva aposta del passat pel gas rus. La visita llampec del canceller Scholz a Pequín n'és la demostració. Scholz, davant les crítiques generalitzades, inclosos dels seus socis de govern (verds i liberals), s'ha justificat políticament: "He demanat que pressionin per acabar la guerra". És la primera visita a Pequín d’un cap de govern occidental des que va esclatar la pandèmia. I la primera després que Xi Jinping hagi refermat el seu poder absolut per a un tercer mandat. Angela Merkel va fer 12 viatges a la Xina en els seus 16 anys de mandat: Berlín té en Pequín el seu principal soci comercial, i ara, davant la crisi per la guerra, està optant per la realpolitik econòmica amb el gegant asiàtic.
En tot cas, a banda del suport de Pequín a Rússia, hi ha altres qüestions en la llista negra del país comunista: les agressions contra Taiwan, la repressió als uigurs i la política al Tibet formen part d'una llista a la qual s'han d'afegir la interferència dels coets espacials xinesos, com el que aquest divendres ha sobrevolat l'espai aeri català, obligant a aturar tot el trànsit aeri durant uns 40 minuts: 157 vols a l'aeroport del Prat. L'agència espacial xinesa opta sempre per deixar que els coets propulsors (els que ajuden les naus a enlairar-se) caiguin de nou sobre la Terra un cop es desenganxen de la nau principal: alguns es desintegren, d'altres no. Aquest, com estava previst, ha anat a parar al Pacífic. L'estratègia és diferent de la que utilitzen altres agències espacials, que fan que els coets es desprenguin i caiguin controladament sobre certes zones de l'oceà.
Malgrat la patacada del covid, la Xina se sent forta, tan internament, amb un Xi Jinping bunqueritzat, com externament, amb la capacitat extra de maniobra que li ha donat la guerra d'Ucraïna. I Alemanya, motor d'Europa, ha deixat clar que no s'hi enfrontarà, cosa que debilita tant l'aposta de distanciament europea com la d'enfrontament nord-americana.
