Barcelona no es pot pensar tota sola

L’entrada a Barcelona per la part alta de la Diagonal és un repte pendent des de fa anys. Ara mateix és un escalèxtric viari que expulsa els ciutadans i fa de barrera a la zona. Però això podria canviar. La construcció del futur Campus de Salut Clínic és una oportunitat per remodelar la frontera entre Barcelona, Esplugues i l’Hospitalet. Per humanitzar-la i fer-la una mica més apta per als ciutadans. El document de criteris per a la definició d’una estratègia urbana per a l’àmbit Porta Diagonal – Campus Clínic que ha fet Barcelona Regional assenyala una sèrie de canvis que van per aquest camí. El document proposa convertir la ronda de Dalt i la Diagonal, on s’enllaça amb la B-23, en dues vies més urbanes que no interurbanes.

En concret, l’avinguda Diagonal podria guanyar uns 800 metres a l’autovia, amb un passeig, arbres i voreres amples, mentre que a la ronda de Dalt, al mateix punt, s’hi faria una intervenció semblant. A més, les vies que ara connecten la B-23 amb la ronda es podrien simplificar amb túnels, i això permetria guanyar 60.000 metres quadrats de sòl urbanitzable. Allargar la L3 del metro fins al centre d’Esplugues, tal com es preveu, també ajudaria a transformar la zona i a connectar-la. I la millora de la mobilitat interurbana també ha de servir per millorar les connexions de transport públic de la ciutat, un dels grans reptes pendents. La intenció és estrenar el nou campus de salut l’any 2035, per tant, aquesta transformació s’hauria de començar a abordar com més aviat millor.

Tota aquesta remodelació, si es fa i si es fa amb prou rapidesa, és una bona notícia, i no només pel que significarà el nou Clínic, que ha d’acollir les instal·lacions del nou hospital, la Facultat de Medicina i de Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona i diversos centres de recerca capdavanters –cosa que requerirà una inversió de 1.700 milions d’euros, tot a la vora de l'actual Hospital de Sant Joan de Déu–, sinó que també ho és perquè permet endreçar una de les principals vies d’entrada a Barcelona, fer-la més humana, connectar la ciutat amb el seu entorn i fer créixer la trama urbana sense que ocupi més sòl reordenant el que ja hi ha.

Davant la crisi de l’habitatge que hi ha avui en dia a la capital, la ciutat necessita trobar noves vies per créixer, guanyar espais verds i serveis, zones per als humans més que no per als cotxes, però sense complicar més la mobilitat. I això es pot fer directament, recuperant part de l'espai que ocupa un escalèxtric viari, per exemple, o indirectament, millorant les connexions viàries i de transport públic amb les ciutats que l’envolten. Connectant la ciutat d'una manera més harmònica i racional.

Barcelona no es pot pensar tota sola, no està sola. És un pol de connexió de tot el país i, sobretot, el punt neuràlgic d’una àrea metropolitana dinàmica que s’ha de connectar més i millor. L’actuació a la Porta de la Diagonal podria ser un exemple de futures intervencions en altres zones de la perifèria de la ciutat i de l’àrea metropolitana que ajudin a teixir millor la gran Barcelona, un nucli urbà on viu força més d'un terç de la població de Catalunya.