Barcelona, punta de llança de la globalització

Si ara poguéssim traslladar-nos per unes hores a la Barcelona de l'any 2000, de seguida notaríem els canvis profunds que ha patit la ciutat en aquests darrers 25 anys. Potser a simple vista no serien tan espectaculars com el del quart de segle anterior, 1975-2000, però sí els petits detalls. Si entréssim al metro, per exemple, no veuríem ningú mirant un mòbil però potser sí algun diari o revista. Tampoc veuríem tants turistes com ara, tot i que ja n'hi començaria a haver (de tres milions a l'any hem passat a 15). Ni tampoc tanta població immigrant (de 75.000 persones a 600.000).

Quan sortíssim al carrer potser ens sorprendria que hi hauria més cotxes (150.000 més que ara) i que serien més sorollosos i contaminants, a més d'estar aparcats per tot arreu Tampoc veuríem tantes zones verdes ni, per descomptat, carrils bici ni patinets. En canvi, ens cridarien l'atenció uns negocis avui inexistents com els videoclubs, però també carnisseries, bacallaneries, peixateries, cotilleries i altres comerços tradicionals avui en retirada i que estan sent substituïts per grans cadenes internacionals de moda, supermercats 24 h i locals per arreglar-se les ungles. També hi hauria el doble de cines dels que hi ha ara.

Deixem al lector el judici sobre si cal enyorar aquella Barcelona postolímpica que s'obria al món però encara mantenia elements de la seva fesomia particular, però sí que és evident que ni es pot fer marxa enrere en el temps ni els fenòmens que hem descrit són exclusius de la capital catalana. D'alguna manera són producte de la globalització, de la qual és cert que ciutats com Barcelona han estat punta de llança, ja que poques han comptat amb una força de marca tan important sense tenir l'extra que atorga ser capital d'un estat. Ara bé, el turisme, que llavors es veia com un gran motor econòmic, ara es veu que cal limitar-lo.

Precisament, els debats polítics actuals són els que busquen posar fre o limitar els efectes indesitjats d'aquesta globalització, amb l'accés a l'habitatge com a principal problema derivat del boom turístic. No es pot obviar, però, que aquella Barcelona en què Pasqual Maragall esgotava el seu temps com a alcalde tampoc era cap paradís, i ja començaven a treure el cap els problemes que ara s'han accentuat. La ciutat ha multiplicat el seu PIB, s'ha consolidat també com un pol de recerca biomèdica, acull fires d'impacte internacional com el Mobile World Congress, el 22@ és una realitat consolidada i les seves universitats atreuen estudiants de tot el món. Ciutats del seu entorn, com l'Hospitalet o Sant Cugat, també han viscut els seus particulars booms.

Però de tant en tant cal aturar-se a reflexionar i veure d'on venim per decidir justament cap a on volem anar. I aquest és l'objecte principal del dossier d'aquest diumenge.