01/06/2022

Barcelona: qualitat o quantitat?

2 min
Un grup de turistes arribant a un hotel de Barcelona en una imatge d’arxiu.

El regidor de Turisme de Barcelona, Xavier Marcé (PSC), ha instat els hotelers de la ciutat a apujar preus per aconseguir atraure un turisme de més qualitat. Es tracta de trobar maneres de posar límits al que ja s'intueix que serà una allau de visitants tant o més gran que la que hi havia abans de la pandèmia. L'èxit internacional de Barcelona com a destí turístic és evident i no és tan fàcil frenar-lo o modelar-lo de cop. La ciutat, a més, no vol ni pot renunciar a l'arribada de visitants, però es tracta de fer que aquesta realitat sigui sostenible i qualitativa. És a dir, que hi hagi turisme cultural, científic, de negocis... i que, en canvi, es minimitzi el turisme de borratxera, el que embruta i fa invivible Barcelona. El Gremi d'Hotelers s'ha apuntat ràpidament el suggeriment. No està clar que Colau i els seus vegin aquesta via de l'encariment com la millor o més efectiva. En tot cas, per descomptat, si els preus s'enlairen també ho ha de fer el nivell de l'oferta, la professionalitat i les condicions de feina. I en conseqüència, haurien de pujar també els sous i la formació dels treballadors del sector. Les dues coses van lligades. De fet, a causa dels baixos nivells salarials, el món de la restauració té problemes per trobar personal. Per tant, si es fa així, la pujada de preus pot tenir sentit per doble motiu.

Però cal ser realistes i reconèixer que el problema del previsible, i en part ja visible, renovat excés de turistes no s'acabarà amb una sola mesura. No hi ha miracles. En caldran més. Per exemple, caldrà abordar fórmules com posar límits a l'arribada de creuers, tal com defensa Colau i no vol Marcé. Sense una política clara i pactada al si del govern municipal, cosa que ara no passa, i sense la intervenció concertada dels agents públics i els privats, no hi haurà manera de donar una dimensió adequada a l'arribada de persones per gaudir de la ciutat, sigui amb estades de curta o mitjana durada. Entre altres mesures, també caldrà pensar a apujar la taxa turística, la recaptació de la qual, d'altra banda, no hauria d'anar a més promoció de la ciutat sinó a polítiques que beneficiïn directament els barcelonins, començant pel tema de l'habitatge. Perquè aquesta és l'altra cara de l'èxit turístic: l'expulsió de molts ciutadans, especialment els joves, per als quals resulta impossible accedir a un habitatge digne. I després cal tenir ben present que els que no es veuen obligats a marxar en molts casos han de patir la incomoditat de sorolls nocturns i de brutícia. També en aquest terreny cal actuar amb decisió.

Hi ha moltes Barcelones i han de poder conviure. Els turistes no desapareixeran per art de màgia, ni cal que ho facin. La ciutat en part en viu, però també viu, i hauria de viure cada cop més, d'altres sectors econòmics, com ara el tecnològic. En aquest sentit, l'obertura d'una seu de Google aquest dimecres és una bona notícia. Una economia dinàmica i diversificada també aporta visitants, però són d'una altra mena, més qualitatius i més permanents. Aquests encara ens interessen més.