05/03/2022

La censura i com la informació és una altra víctima de la guerra

2 min
Càmeres de televisió apostades al davant del Kremlin.

El degoteig continuat de mitjans i periodistes occidentals que han anat anunciant que deixen d’operar o informar des de Rússia ha sigut costant en les últimes hores. La raó és clara. Ahir mateix la Duma, el Parlament rus, va aprovar una llei que imposarà penes de fins a 15 anys per difondre “notícies falses”. ¿I qui decideix què són notícies falses? El govern rus. És a dir, qualsevol informació que no estigui “autoritzada” pel Kremlin pot ser castigada durament. Si tenim en compte que la mateixa norma estableix que està prohibit utilitzar paraules com guerra, invasió o atacs per referir-se al conflicte, queda clar que ara mateix és pràcticament impossible informar de manera professional des de Rússia.

Mitjans com la BBC, la CNN, Bloomberg, la CBC, les dues televisions públiques alemanyes –ARD i ZDF–, l’agència Efe, TVE i també TV3 i Catalunya Ràdio, entre d’altres, han anunciat que suspenen la seva activitat des de dins de Rússia i això afecta també periodistes que treballen per a mitjans escrits com l’ARA.

No volen posar en risc els seus periodistes ni tampoc els col·laboradors locals que hi treballen. Alguns d’aquests corresponsals, com també estan fent cada cop més civils russos, han anat a països limítrofs per intentar seguir de prop la situació a Rússia però sense por a les represàlies. A més, el regulador de les comunicacions a Rússia, Roskomnadzor, ha bloquejat l’accés a Facebook i a Twitter a tot el país, en teoria com a contrapartida al que el Kremlin considera censura contra mitjans russos, però també com a manera preventiva per evitar que la seva població, tot i la persecució i les detencions que pateix, es manifesti en contra de la guerra o s’informi del que passa fora dels canals oficials.

La guerra informativa i de propaganda no és una novetat en els conflictes armats, però la persecució dels informadors i la manera com Rússia està retorçant els fets i el llenguatge supera, per la seva brutalitat i cinisme, la utilització de les fake news en què va excel·lir Donald Trump.

La prohibició de l’emissió dels mitjans amb suport estatal rus Russia Today i Sputnik a la Unió Europea ha sigut una de les excuses de Putin per la censura estricta que està exercint sobre els mitjans, els de fora i sobretot els seus. Però tot i que aquella decisió europea –justificada, com s'ha demostrat, per la manera com aquests mitjans han volgut desestabilitzar eleccions i països en el passat– va ser polèmica, no és comparable, per l’abast i la brutalitat, amb el que està imposant ara Putin.

El fet és que ara mateix els ciutadans russos estan cada cop més aïllats, en mans només de la propaganda d’un dèspota que es va fent més perillós com més acorralat se sent. Ens faltaran ulls fiables sobre el que passa a l’interior de Rússia i costarà més extreure el que hi ha de veritat del que ens expliquen, ja que no hi ha manera de contrastar-ho amb altres veus. És per això que són tan importants els periodistes i corresponsals que expliquen honestament el que veuen sobre el terreny.