La cimera progressista que podria fer història, o no
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha culminat aquest cap de setmana a Barcelona l'operació que ja va començar amb la seva oposició a l'ocupació israeliana de Gaza i que avui dia l'ha convertit en un referent de l'esquerra mundial i, per oposició, en la nèmesi de Donald Trump. Cal admetre que Sánchez ha sabut jugar bé les seves cartes en l'àmbit internacional (potser millor que en el domèstic), i l'èxit de la cimera de líders progressistes d'aquest dissabte és el colofó d'una estratègia pensada i executada des de la Moncloa al mil·límetre.
Gràcies a aquest trajecte, Sánchez pot aparèixer avui al costat de figures tan importants de l'esquerra internacional com Lula da Silva o Claudia Sheinbaum de tu a tu. Tot i això, cal tenir en compte que Sánchez compta amb l'escut protector que suposa la UE, mentre que Lula i Sheinbaum, sobretot aquesta darrera, han hagut de fer més equilibris perquè estan més exposats a la ira i els capricis del poderós veí del nord.
Fins a tres esdeveniments en paral·lel han tingut lloc a Barcelona aquest divendres i dissabte. La cimera bilateral Espanya-Brasil, les jornades Global Progressive Mobilisation i la IV Reunió en Defensa de la Democràcia, i totes tres han confluït aquest dissabte a la tarda en un gran míting global final en el qual s'han combinat les intervencions en directe amb els missatges en vídeo, especialment de figures cabdals del Partit Demòcrata americà, com ara Bernie Sanders, Zohran Mamdani o Hillary Clinton. No hi ha hagut document final, però sí una coincidència entre els assistents a l'hora de reivindicar el retorn al multilateralisme amb una reforma de l'ONU que eviti el bloqueig actual de les potències nuclears, posar fre al poder dels tecnooligarques i combatre el trumpisme i la ultradreta amb propostes socials i un enfrontament més frontal.
La Moncloa ha pogut oferir als seus convidats un escenari, la capital catalana, governada pels socialistes i que és també un referent de les polítiques d'esquerres a escala mundial i famosa per les seves mobilitzacions contra les guerres, com la de març del 2003 contra la invasió de l'Iraq que va ser citada per George Bush pare. No es pot obviar, tampoc, que aquest tipus d'esdeveniments serveixen a Sánchez per projectar la idea que el Procés català està enterrat i que ja no hi ha cap conflicte polític digne d'aquest nom.
Si la cimera d'aquest cap de setmana és un punt d'inflexió o no ho diran els pròxims resultats electorals. A l'octubre hi ha eleccions al Brasil, on Lula s'enfrontarà a un fill de Bolsonaro, i al novembre les midterm als Estats Units. Aquí es veurà si el pèndol torna cap a posicions progressistes o continua l'onada reaccionària.
Però, més enllà de la lectura interna a cada país, caldrà veure si aquesta cimera de Barcelona farà història i es convertirà, realment, en un moviment alternatiu capaç de plantar cara a la involució i la llei de la selva que estan volent imposar Trump, Putin i els seus aliats.