La crisi política francesa s'enquista
El segon mandat d'Emmanuel Macron com a president de França s'està convertint en un calvari que, si no canvien molt les coses, pot acabar posant en safata la presidència a Marine Le Pen o a algú del seu partit. Ara mateix la situació al país és kafkiana. Macron està intentant que Sébastien Lecornu s'ho repensi i es faci enrere de la seva decisió de dimitir del càrrec de primer ministre només 24 hores després de presentar el seu govern i menys d'un mes després d'accedir al càrrec. Si es confirma la dimissió, Lecornu serà el cinquè primer ministre que li dimiteix a Macron en el seu segon mandat. Abans que ell han fracassat Élisabeth Borne, Gabriel Attal, Michel Barnier i François Bayrou. Ara mateix França està immersa en una greu crisi institucional que sembla enquistada i de la qual no es veu la sortida.
La causa del caos l'hem de buscar en la fragmentació política de l'Assemblea Nacional francesa, on els vetos creuats impossibiliten formar majories estables. Macron aspirava a governar mirant a la dreta amb una coalició dels macronistes amb Els Republicans que no té majoria, ja que la pinça entre l'extrema dreta i l'esquerra condemna al bloqueig. L'opció que encara no ha explorat és la d'un govern comandat per un socialista i assajar una mena de Gran Coalició a l'alemanya, però aquesta possibilitat sembla remota ara mateix.
És com si Macron es negués a acceptar la realitat, cosa que el porta a repetir el mateix error una vegada i una altra. El que és evident és que França necessita ara una fórmula nova, una operació imaginativa que trenqui les barreres dels partits tradicionals com ho va ser en el seu moment l'eclosió del mateix Macron. L'única solució és una veritable coalició pels valors republicans que planti cara a l'extrema dreta i sigui capaç de tirar endavant reformes importants i de fons en un estat francès escleròtic i que dona senyals d'esgotament. I de la mateixa manera que a les eleccions legislatives hi va haver candidats conservadors que van fer una crida a votar candidats comunistes en contra de l'extrema dreta, ara hauria de ser possible una entesa de mínims entre la dreta republicana, els centristes de Macron i els socialistes per superar el marasme actual.
Si no és possible aquesta solució, caldrà tornar a celebrar eleccions legislatives en un clima que afavorirà clarament les opcions de Le Pen, ja que el seu Reagrupament Nacional podrà aparèixer com l'única força que pot garantir una mica d'estabilitat al país, una mica a l'estil del que està aconseguint Giorgia Meloni a Itàlia. Perquè el que és evident és que, a dos anys de les eleccions presidencials, no hi ha ara mateix un candidat prou fort per seguir l'estela de Macron i batre Le Pen. I que els diferents partits estan més pendents de les seves possibilitats d'èxit a les presidencials que de pactar un govern que posi França a funcionar d'una vegada.