La defensa política de Santos Cerdán
En el seu escrit per reclamar la posada en llibertat de Santos Cerdán, el seu advocat, Benet Salellas, desgrana una línia de defensa que no és l'habitual en els casos de corrupció i que de fet s'assembla molt a la que van seguir la majoria de condemnats pel Procés o, filant encara més prim, a la que va seguir Laura Borràs, que, tot i que tenia en contra uns correus incriminatoris, es va centrar en presentar el seu cas com una persecució política. El manual que aplica Salellas, i que de moment no ha obtingut un resultat satisfactori per al seu client, és el de denunciar que hi ha una "causa general" que té com a objectiu "investigar per veure si apareix un indici sòlid que el relacioni amb alguna activitat delictiva".
El problema de Salellas és que sí que existeixen uns àudios en què se sent parlar el mateix Cerdán o Koldo García sobre el cobrament de comissions a empreses constructores a canvi d'adjudicacions. En aquest punt, Salellas el que fa és intentar desacreditar Koldo García, presentar-lo fins i tot com un col·laborador de la Guàrdia Civil. Perquè, i amb això pot tenir raó, per quin motiu algú es gravaria a ell mateix cometent un delicte?
Sens dubte, la part de l'escrit més convincent és aquella en què critica la presó provisional per al seu client comparant la seva actitud amb la de José Luis Ábalos o Koldo García. I és que hi ha una asimetria evident en el tracte, i a més no queda prou acreditat quin és el risc de destrucció de proves que el jutge assenyala com a motiu per empresonar-lo. Salellas, però, va més enllà i acusa directament el jutge de voler pressionar el seu client perquè confessi: "Tal pràctica és netament contrària a les més elementals garanties i drets de l'imputat i la seva pròpia dignitat, així com als principis del procés penal. I no es trobaria tan llunyana de la històrica confessio per tormento; no en va, s'ha assenyalat que aquesta utilització de la presó provisional col·locaria la investigació penal així practicada en un lloc molt pròxim a la tortura indagatòria".
És difícil que els tres magistrats del Tribunal Suprem, entre els quals Pablo Llarena, que han de resoldre el recurs tombin la presó provisional per a Cerdán, però sens dubte s'hauran d'esforçar per respondre amb arguments jurídics l'escrit de Salellas. Més enllà de la gravetat del cas, és evident que a Espanya es fa un abús de la presó provisional, i hi ha exemples especialment greus, com el de Sandro Rosell, que va ser absolt després de passar-s'hi dos anys. També, i això es va veure en el Procés, la Guàrdia Civil se sol extralimitar en les seves investigacions, i finalment, hi ha jutges que, com el cas de Leopoldo Puente, basen les seves decisions en especulacions.
És dubtós que siguem davant d'una "causa general" com la que es va obrir contra el moviment independentista, però tampoc es pot negar que hi ha sectors de l'Estat i de la política que aplaudeixen davant d'un cas que pot fer caure el govern Sánchez. I si en alguna cosa és especialista Salellas és en denunciar aquestes extralimitacions.