El PSOE manté aparcada la comissió sobre el cas Cerdán sis mesos després

MadridEl mes de juny passat, l’informe de la Guàrdia Civil que implicava Santos Cerdán en una presumpta trama de corrupció va commocionar el PSOE. Quatre dies després que esclatés el cas, Pedro Sánchez va reunir la cúpula del partit i va anunciar una bateria de mesures per respondre-hi: entre altres, la seva compareixença al Congrés, l’expulsió de José Luis Ábalos de la formació i la creació d’una comissió d’investigació a la cambra baixa per “conèixer la veritat” sobre el cas Koldo. La sol·licitud, registrada l’endemà pel grup parlamentari, argumentava que la “gravetat dels fets i conductes” que reflectia l’informe de l’UCO “exigia” promoure una investigació parlamentària perquè era “imprescindible” conèixer els fets en “profunditat”.

Ara bé, gairebé sis mesos després, la sol·licitud continua en un calaix i ni tan sols s’ha sotmès a votació al ple del Congrés, que és l’òrgan que ha de donar llum verda a la seva creació. És el primer filtre. Després s’ha de constituir i els partits han d’acordar un pla de treball i un llistat de compareixences. Però tot això encara queda lluny. I és que d’aleshores ençà els socialistes han evitat incloure-ho a l’ordre del dia de cap dels deu plens que s’han celebrat després de l’estiu. Tampoc es debatrà en l’últim ple del 2025, que serà aquesta setmana, així que la hipotètica votació –si arriba– serà a partir del febrer –perquè el gener és un mes inhàbil a efectes parlamentaris.

Sobre aquesta tardança, fonts socialistes al·leguen que "hi ha cinc comissions d'investigació en marxa" i esgrimeixen que els partits petits "no donen l'abast". Tanmateix, de les cinc comissions que s'han aprovat i que estan vives avui dia, n'hi ha dues –la de l'operació Catalunya i la dels atemptats del 17A– que no citen compareixents des d'abans de l'estiu i dues que encara no han aprovat el pla de treball –les de l'apagada, que estan duplicades a causa del suport de Junts tant a la del PSOE com a la del PP–. L'única que ha funcionat aquest últim trimestre ha sigut la de la DANA.

Una primera comissió sobre el material sanitari

La que sí que va estar funcionant durant sis mesos –l'any passat– va ser la comissió d’investigació promoguda pel PSOE per aclarir les suposades irregularitats en la compra de material sanitari durant la pandèmia. Va ser la resposta dels socialistes després de la detenció de Koldo García, però va acabar morint en silenci. La comissió va tancar-se l’octubre del 2024 sense haver citat ni Ábalos ni Koldo i sense haver debatut ni aprovat les conclusions.

S’havia d’aprovar la pròrroga dels treballs, però la negativa del PP, Vox i Coalició Canària va fer que el PSOE renunciés a la votació i va conduir al final precipitat de la comissió. Es van celebrar només 21 compareixences, menys del 25% de les que estaven previstes. Qui sí que hi va comparèixer –a les portes de les eleccions catalanes– va ser Salvador Illa. I també es va citar el president de la Diputació d’Almeria, Javier Aureliano García, que va ser detingut fa dues setmanes i ara és investigat.

La DANA i l’apagada

No és la primera vegada que el PSOE arrossega els peus per formalitzar una comissió d’investigació. Després de l’apagada general del 28 d’abril, els socialistes i Sumar van impulsar una comissió per analitzar-ne els “fets, causes, responsabilitat i ensenyances”. Es va aprovar vint dies més tard, però va trigar sis mesos a constituir-se i encara no ha començat a treballar. I amb la DANA –una comissió impulsada per Sumar, ERC, Junts i Compromís– també va costar: les primeres compareixences van arribar vuit mesos després que s’aprovés i coincidint amb el primer aniversari del temporal.

Les altres comissions d’investigacions

El cas Koldo i les seves ramificacions estan sota la lupa en altres seus parlamentàries. La comissió d’investigació que té més ressò és la del Senat, que el PP controla al seu antull: ha celebrat més de cent compareixences i és on els populars van convocar Pedro Sánchez fa un mes.

En paral·lel, hi ha quatre parlaments autonòmics que han posat en marxa les seves respectives investigacions. L’última a engegar-se va ser la de Múrcia, que es va constituir fa un mes per radiografiar els “possibles perjudicis” de les suposades irregularitats en adjudicacions de l’AVE a la regió. A Navarra es va aprovar gairebé per unanimitat pocs dies després de conèixer-se l’informe de la Guàrdia Civil sobre Santos Cerdán: la comissió va arrencar les compareixences a l’octubre i posarà la lupa en l’adjudicació d’obres públiques en les últimes quatre legislatures.

Les comissions primigènies van ser de les dues comunitats inicialment esquitxades pel cas Koldo. A les Illes Balears va abaixar la persiana el juny del 2024 –dos mesos després de constituir-se– amb les conclusions pactades pel PP i Vox, que sostenien que el govern de Francina Armengol sabia que les mascaretes eren inservibles i les va deixar caducar. A les Canàries, està en la recta final –el setembre es va filtrar un esborrany de les conclusions després de més d’un any de compareixences– i ha d’estudiar si es reobre, com demana el PP, per citar el ministre Ángel Víctor Torres.