El drac xinès, l'elefant indi i l'ós rus volen acorralar l'àguila americana
"És vital que el drac xinès i l'elefant indi s'uneixin", li va dir Xi Jinping al primer ministre indi, Narendra Modi, en la seva primera trobada diumenge a Tianjin. I segurament, de reüll, l'ós rus, és a dir Vladímir Putin, somreia cofoi, ja que es trobava davant dels seus dos principals aliats econòmics, dos països que ni el sancionen ni el renyen públicament i, en canvi, li compren el petroli que els països occidentals li han deixat d'adquirir. Aquesta 25a edició de la cimera de l’Organització de Cooperació de Shanghai (OCS), que es va acabar ahir tot i que tindrà un simbòlic epíleg aquests dies amb la visita oficial de Putin a la Xina i la desfilada militar a Pequín de demà, ha escenificat que hi ha un altre ordre mundial possible i que es pot defugir l'ombra de l'àguila imperial dels Estats Units, que el seu president, Donald Trump, pretén que controli el món fins al mínim detall.
L'OCS és una organització de cooperació i seguretat que està formada per la Xina, l'Índia, Rússia, el Pakistan, l'Iran, el Kazakhstan, el Kirguizstan, el Tadjikistan, l'Uzbekistan i Bielorússia, i que en conjunt representa el 40% de la població global i el 23,5% del PIB mundial. Molts d'aquests estats, s'ha de dir, no són coneguts precisament per la seva defensa de la democràcia i els drets humans. Tanmateix, fins ara les seves reunions es quedaven en l'àmbit d'interès regional i les seves cimeres no acaparaven l'atenció d'aquesta darrera. La raó és òbvia. Els aranzels de Trump i les seves polítiques erràtiques en el terreny internacional, que han capgirat les relacions diplomàtiques globals.
El més significatiu, clarament, ha estat la visita de Modi a la Xina després de set anys sense anar-hi. El primer ministre indi hi ha aterrat procedent del Japó, on també ha mirat de buscar aliats comercials, i després d'una setmana en què ha vist com el president dels Estats Units, Donald Trump, l'ha castigat amb aranzels del 50% per la seva relació amb Moscou, a qui li continua comprant cru tot i les sancions. Els analistes estatunidencs ja avisaven que aquesta política agressiva tindria conseqüències, però a més s'hi suma una topada diplomàtica entre els EUA i l'Índia a mitjans de juny, quan segons The New York Times van trencar peres després d'una trucada en la qual Trump va reclamar a Modi el Nobel de la pau per la seva suposada mediació en el conflicte amb el Pakistan, cosa que Modi va negar indignat.
El cas és que Putin, Modi i Xi han escenificat una complicitat difícil de trobar amb la Casa Blanca, i la Xina ha aconseguit posar la primera pedra en el seu objectiu de crear un nou banc regional de desenvolupament que converteixi el iuan en la principal moneda d'intercanvi. Caldrà veure com acaba tot això, i com reaccionarà Trump. Les negociacions aranzelàries entre la Xina i els Estats Units encara estan obertes, però el tauler diplomàtic mundial s'està movent i la Unió Europea no sols no és àrbitre sinó que ho té difícil per tenir fins i tot un lloc a la taula. El ciberatac, s'investiga si rus, que ahir va patir l'avió de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, no és un bon presagi.