12/12/2020

Les grans obres de transport públic pendents surten del congelador

Aquesta ha sigut una setmana clau per al transport públic metropolità. Quatre grans projectes i obres pendents des de fa molts anys han sortit del congelador, i sembla que, encara que hi ha raons per mantenir l’escepticisme després de tants anuncis fallits, la propera i esperada arribada dels fons europeus així com l’augment de la màniga ampla pel que fa a l’endeutament públic podrien fer que aquest cop sí que tiressin endavant.

El primer anunci va arribar dimecres, quan van començar a circular els primer trens per les vies soterrades de la futura estació de La Sagrera. Tot i que encara no hi tenen parada, és un pas important per millorar la circulació dels combois amb l’objectiu, encara no definit oficialment, que en uns cinc anys pugui estar en ple funcionament. Per aquesta fonamental estació intermodal hi passarà la línia 9, que també s’ha reactivat després que dijous el Govern anunciés un canvi en el model de finançament, que ara anirà a càrrec dels pressupostos, i un nou allargament en el termini de les obres fins al 2027. Divendres va ser el dia de Rodalies, amb el govern espanyol prometent una inversió de 6.300 milions en 10 anys per instal·lar noves vies, millorar estacions i construir-ne de noves, i per comprar nous combois. I, finalment, ahir el govern municipal de Barcelona va anunciar un pacte amb ERC que permetrà aprovar l’enllaç dels tramvies per la Diagonal i que comportaria que ja l’any que ve comencessin les obres del tram entre plaça de les Glòries i Verdaguer.

Cargando
No hay anuncios

Quatre grans projectes que porten molts anys de retards i que són bàsics, especialment els tres primers, per assegurar la mobilitat metropolitana en transport públic, que és l’objectiu necessari per assegurar la sostenibilitat ecològica i també econòmica i social de tota l’àrea. Sense un servei públic ràpid i de qualitat es fa difícil que l’objectiu de reduir el nombre de cotxes i la contaminació que provoquen sigui factible. I, ara mateix, sembla que, almenys a Barcelona, va més ràpid el pla per disminuir el vehicle privat al centre que la millora del transport públic que permeti accedir-hi des dels barris perifèrics o des d’altres poblacions.

La pandèmia ha accelerat encara més el procés pel qual la ciutat guanya espais per als vianants i per als carrils bici. Però, també, la mateixa pandèmia ha suposat un increment del vehicle privat, perquè molts ciutadans tenen por d’agafar el transport col·lectiu. Fins que no es torni a la normalitat, i fins que no s’acabin les obres previstes -que, per fi, sembla que s’han engegat-, ens venen anys d’una mobilitat molt conflictiva. Caldrà tenir-ho en compte i evitar posicions maximalistes. Cal avançar en l’objectiu comú de la sostenibilitat, però sense que això penalitzi encara més els ciutadans.