Esperpent a Madrid
Ramón del Valle-Inclán (Vilanova de Arousa, 1866 - Santiago de Compostel·la, 1936) va ser una figura clau de la literatura espanyola del primer terç del segle XX amb obres com Luces de Bohemia, on desenvolupa la teoria de l'esperpent. Des de llavors aquesta paraula ha servit per definir espectacles tragicòmics com el que s'ha viscut aquest dimecres en un hotel de Madrid amb la compareixença de la ja exmilitant del PSOE Leire Díez i la irrupció de l'empresari acusat de corrupció Víctor de Aldama per increpar-la. Anem, però, a pams.
L'esperpent ha començat ja amb la intervenció de Díez, de només vuit minuts i sense acceptar preguntes dels periodistes, i en què ha donat una versió estrambòtica de les seves gestions per trobar draps bruts del cap de l'UCO, la unitat d'investigació de la Guàrdia Civil. Segons ella, l'objectiu de tot plegat és escriure un llibre sobre la guerra bruta. "Es pot ser socialista i periodista", ha dit abans d'acabar amb un "ni lampista ni covarda".
Tot seguit ha vingut el plat fort de l'espectacle, quan Aldama s'ha aixecat d'entre el públic i s'ha dirigit cap a ella i l'ha escridassat, provocant el caos en una sala plena de càmeres i micros i les corresponents corredisses i empentes. Les imatges remetien a episodis de la història recent espanyola com l'agressió de Ruiz Mateos al ministre Boyer del 1989 o l'infaust comitè federal del PSOE de 2017 per defenestrar Pedro Sánchez.
En tot cas, el fet que aquests dos personatges, Leire Díez i Víctor de Aldama, estiguin monopolitzant el debat polític a Madrid és per fer-s'ho mirar. En el cas de Díez és possible que estigués buscant informació per ajudar el seu partit, que és evident que està sent atacat des del deep state. El PSOE, de fet, ha anunciat aquesta nit que traslladarà a Fiscalia la documentació de Díez li va lliurar dimarts. Però perquè l'escàndol esquitxés Ferraz primer s'hauria de demostrar que treballava a les ordres de Santos Cerdán, i, en segon lloc, cal subratllar que cap de les amenaces que va proferir es van fer realitat. Que el PSOE hagi decidit traslladar a fiscalia la documentació que Díez els va lliurar dimarts no fa més que embolicar l'afer.
El cas d'Aldama encara resulta més sospitós, ja que es tracta d'un empresari que va sortir de la presó, on era de manera provisional per l'anomenat cas Hidrocarburs, després de prometre a la Fiscalia que aportaria proves contra el govern espanyol en el cas Koldo. Aldama és qui suposadament ha filtrat les gravacions de Leire Díez, però fins ara no ha aportat cap prova concloent que comprometi Sánchez ni ningú del seu entorn.
Tot plegat, doncs, apunta a una aliança entre aquest empresari investigat per corrupció i el PP per instigar una campanya contra el PSOE en què, de moment, hi ha més pa que formatge. Una cosa, però, sí que estan aconseguint, i és crear un clima irrespirable en què, en lloc de parlar dels temes que afecten la gent, alguns mitjans van plens de filtracions interessades o publicades acceptant unes condicions de les fonts que en realitat són conspiracions i muntatges que de vegades semblen protagonitzats per personatges del TBO. I així resulta que Espanya és un dels països de l'OCDE amb un creixement econòmic més elevat, però que té un greu problema d'habitatge, i a les televisions els que hi surten són els Villarejos, Aldamas i Pequeños Nicolás que prosperen a la Villa y Corte.