Europa comença a reaccionar amb Israel
Ha costat molt, i ha calgut veure imatges terribles de la fam a Gaza, però sembla que finalment Europa comença a entendre que no pot assistir impàvida a la crisi humanitària que està provocant l'ocupació de la Franja de Gaza per part d'Israel. Primer ha estat Londres qui ha anunciat que suspenia les negociacions que mantenia obertes amb Tel-Aviv sobre un acord comercial, i després ha estat Brussel·les qui ha advertit que revisarà l'acord d'associació amb Israel per comprovar si aquest país està complint les seves obligacions en matèria de drets humans. Aquestes dues decisions venien precedides d'una carta signada pel president francès, Emmanuel Macron; el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el primer ministre australià, Mark Carney, en què advertien Israel de represàlies si no alleujava la situació humanitària a Gaza.
Són passos potser tímids, però demostren que Israel està traspassant totes les línies vermelles amb la població palestina en una actuació difícil de digerir per l'opinió pública europea. Una cosa és entendre el dret d'Israel a perseguir els terroristes de Hamàs que van perpetrar els atacs de l'octubre del 2023, i una altra de molt diferent és sotmetre la població civil a un càstig inhumà que inclou evacuacions constants, bombardejos indiscriminats i bloqueig de subministraments fins a convertir la Franja en el lloc del planeta més semblant a l'infern ara mateix. I això malgrat que les últimes hores Israel ha admès que ha de deixar entrar ajuda a la Franja, però no per una qüestió humanitària sinó per no perdre el suport dels seus aliats.
Sentint els dirigents israelians i el mateix Benjamin Netanyahu no hi pot haver cap dubte de les seves intencions: el que es persegueix és buidar Gaza de palestins practicant una neteja ètnica a gran escala. Més enllà del debat semàntic sobre si assistim a un genocidi o no, el cert és que s'hi assembla molt en un punt: el de voler canviar a través de la violència la configuració poblacional d'una zona concreta (que és exactament el que voldria fer Hamàs amb els jueus, d'altra banda). I un estat suposadament democràtic que porta a terme una política com aquesta no pot pretendre que la resta del món es tapi els ulls i faci veure que no hi passa res. Les sancions s'han d'aprovar i han de ser efectives, no com amb Rússia.
La decisió europea ha coincidit amb un debat al Congrés sobre la presa en consideració d'una llei per decretar un embargament total d'armes a Israel. La iniciativa de Sumar i Podem ha prosperat amb el suport fins i tot de Junts, un partit amb un fort sector proisraelià. El gest de Junts demostra fins a quin punt ni tan sols els que sempre s'han considerat amics d'Israel no poden ja justificar de cap manera les accions, completament cruels i inhumanes, del seu govern. Ara només falta que els Estats Units se sumin a la pressió perquè s'aturi d'una vegada aquesta carnisseria i es busquin solucions diplomàtiques. Perquè Israel ha d'entendre que no podrà viure en pau sense una solució justa per als seus veïns palestins.