Europa rebaixa, de nou, les seves expectatives
La Comissió Europea va presentar ahir una nova proposta en l'àmbit digital que aigualeix, i molt, la normativa per regular les grans tecnològiques i també l'aplicació de la intel·ligència artificial (IA) en diferents àmbits. Encara no fa un any de l'aprovació de la llei de la IA, una fita a escala global, i ja s'ha demanat que s'ajorni un any i mig l'aplicació en alguns punts que havien d'entrar en vigor el mes d'agost vinent. Tot plegat en el context de les reculades constants de l'executiu d'Ursula von der Leyen en diferents àmbits, entre els quals l'ecològic, i la falta d'impuls de l'informe Draghi pel que fa al gruix de les seves propostes. És difícil no relacionar aquests girs de timó amb les reclamacions de Donald Trump i de les grans tecnològiques, que són les que estan fent créixer els EUA. Aquestes empreses fa temps que es queixen del que consideren un excés de regulació europeu, fins al punt que el president dels EUA –que ja ha aconseguit d'Europa compres milionàries d'armes, combustibles i altres productes– havia amenaçat amb més aranzels si no es rebaixaven les exigències a les seves tecnològiques.
Però aquesta submissió d'Europa als EUA, preocupant, no és l'única raó de la rebaixa reguladora de la UE, que fins ara era el gran referent mundial en què s'emmirallaven altres països. També grans empreses europees i diversos corrents polítics consideraven que Brussel·les s'havia focalitzat massa en regular i massa poc en invertir. Això, deien, ha comportat que el laberint burocràtic per a les empreses europees, i per a les de fora que hi volen invertir, els resti competitivitat i faci que cada cop perdin més posicions en la cursa tecnològica, especialment ara que la IA està arribant per canviar-ho tot.
Certament, ja fa temps que es reclama, en tots els àmbits, més simplificació de la burocràcia, que és un dels grans llastos que té l'economia europea en general. La proposta presentada ahir, i que ara el Parlament Europeu i els estats membres hauran de validar, té alguns punts interessants en aquest sentit, especialment pel que fa a la rebaixa dels controls a les petites i mitjanes empreses europees, que no hauran de presentar tanta paperassa.
L'objectiu de Brussel·les, segons diu, és fer més competitiva l'empresa europea per competir amb els Estats Units i la Xina en el camp de la IA, àmbit en el qual es troba molt endarrerida, amb uns nivells d'inversió molt inferiors. Això té sentit en el camp de la burocràcia i en el de facilitar més inversions en aquest àmbit, que hauria de ser prioritari. Costa més d'entendre, en canvi, que s'ajorni el control d'elements clau, com ara la creació de perfils falsos de persones reals i el control de la discriminació racial o de gènere en l'ús de la IA per a la contractació de personal, per posar-ne dos exemples. S'haurà d'estudiar bé la nova normativa per veure què en resultarà més afectat, però en un camp com el tecnològic –en el qual tot circula a velocitats de vertigen i en el qual és molt difícil controlar-ne la difusió i la utilització– rebaixar els controls no sembla exactament una bona idea. Precisament, ara mateix és el moment de posar límits, perquè segurament d'aquí un any i mig ja serà massa tard.