Un exèrcit ancorat en la pitjor tradició masclista
Arran de la notícia destapada per l'ARA, la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha anunciat que els militars de la caserna del Bruc responsables del sorteig dels serveis d'una prostituta hauran de ser expulsats de l'exèrcit. En efecte, no hi ha cap altra sortida. Una institució pública no pot tolerar realitats com aquesta en el seu si, tinguin cobertura oficial o no. El fet, a més, que es tracti d'una tradició tolerada i que ve de lluny ja dona a entendre la magnitud del problema. El càstig, doncs, ha de ser exemplar amb l'objectiu d'erradicar pràctiques vergonyoses com aquesta.
El més trist és que tots tenim la intuïció que el que passava al Bruc no és ni de bon tros un fet aïllat, sinó que respon a actituds habituals als patis d'armes i que la cultura masclista que les inspira està endèmicament arrelada en la pitjor versió de l'esperit militar. Si més no, al de les forces armades de l'Estat. L'obertura d'aquest cos a les dones és relativament recent i, pel que sembla, no ha aconseguit trencar amb la seva visió com un mer objecte de plaer, als antípodes dels avenços del feminisme al carrer. Es veu que a les casernes impera una altra cultura: la de la impunitat masclista. Potser per això la incorporació de les dones a l'exèrcit espanyol fa temps que està estancada. La seva presència no arriba ni al 13% del total. La paritat encara és una quimera. I pel que es veu, ho és també la idea d'igualtat de gènere i de respecte.
Ni la democratització de l'exèrcit amb el final de la dictadura i amb l'arribada del PSOE i del ministre Narcís Serra, ni l'entrada a l'OTAN, que va començar el 1982 i va culminar a finals dels 90, ni la fi del servei militar obligatori per a tots els homes adults fa més de dues dècades no han aconseguit la modernització real de l'exèrcit. El que ara sabem que passava al Bruc en la festivitat de la Puríssima mostra la distància que hi ha entre aquesta institució i una realitat social que, afortunadament, evoluciona. Les forces armades, amb actituds així, es queden enrere. L'exèrcit té un problema greu d'endogàmia ideològica i mental, ancorat en formes i maneres impròpies del segle XXI.
És evident que la prostitució està molt lluny d'erradicar-se. De fet, hi ha un intens debat polític i social irresolt sobre si cal legalitzar-la o erradicar-la, però tant en un cas com en l'altre es fa des del respecte i l'afany de protecció dels drets de les dones. Quin respecte poden tenir els militars que es rifaven una prostituta? La resposta és ben senzilla: cap. El contraexemple que ha transcendit des de la caserna del Bruc resulta vergonyós, caspós i lamentable. Ancora Espanya en el seu imaginari més fosc i ultramuntà. I és, també, una taca més per a un exèrcit que, per molt que s'hagi intentat –i en realitat cal posar en dubte que s'hagi intentat molt–, encara està tacat pel seu passat reaccionari, un passat que inclou i reprodueix aquesta visió tan primària i indigna de la dona.
