Les Glòries, per fi
Com deien els veïns, encara queda molt per fer, certament. Però per fi s'ha pogut inaugurar la nova plaça de les Glòries. És una gran notícia, perquè feia tants anys que estava en obres, tants anys que estava en discussió el seu futur, tants anys que aquest punt neuràlgic de Barcelona estava infrautilitzat per la ciutadania, que semblava que no ho veuríem mai. Ara, aquesta primavera, es posarà a prova el que ja es pot considerar el nou parc central de Barcelona, i arribarà el moment dels retocs, de les crítiques i també de les lloances. El que és segur és que la gent el farà servir de manera intensiva, perquè si una cosa falta a la capital catalana són parcs i espais d'esbarjo. Falta verd a peu pla a tota la ciutat i la Ciutadella ja no dona més de si. Per això, tot i que a les Glòries encara hi ha molta vegetació per créixer i això pot frustrar una mica les expectatives, no hi ha dubte que és un espai prou gran i prou variat per facilitar el gaudi dels ciutadans.
La plaça de les Glòries Catalanes –que és el seu nom oficial, en referència a glòries com el Modernisme o el dret català– era el lloc on Ildefons Cerdà havia imaginat el centre de Barcelona en el seu pla de l'Eixample. Allà conflueixen les tres principals avingudes de la ciutat, la Meridiana, la Gran Via i la Diagonal, i estava previst que, com de fet ja està passant una mica, amb el temps el creixement de la ciutat situés el nou centre en aquella zona. El cert, però, és que al llarg de tot el segle XX les Glòries ha estat una mica un forat negre, un nus de comunicació viari i ferroviari important que feia de barrera entre barris i simulava, més malament que bé, que també era parcialment una plaça o un parc. Poca gent, però, l'aprofitava, especialment en la seva penúltima etapa, quan, després de la reforma olímpica, dintre del tambor viari, que era alhora aparcament, hi havia un petit parc amb els monòlits dedicats a les esmentades glòries.
Es va parlar molt de la reforma de les Glòries i de les diverses propostes. El 2003 es va acordar iniciar la transformació i el 2007 es va firmar un document, titulat Compromís de Glòries, en el qual l'Ajuntament de Barcelona, en mans llavors del socialista Jordi Hereu, i les associacions de veïns de la zona van acordar com seria aquella remodelació. Han estat més de dues dècades de converses, canvis, polèmiques i també retocs, perquè tots els nous consistoris –en mans de convergents, comuns i de nou socialistes– hi han dit la seva. 640 milions d'euros més tard, s'ha acabat. I cal recordar que el més important i costós és el que no es veu. L'aparença actual de la plaça i el parc segurament anirà canviant amb el temps, però el que és important, la gran obra que s'ha fet i que quedarà durant molts anys, és el que hi ha sota terra: el túnel viari d'entrada i sortida de Barcelona i el difícil i complex encaix amb les línies de tren i metro que també passen per sota.
Queda encara per urbanitzar la part nord de la plaça parc i falten equipaments i habitatges compromesos. Caldrà estar vigilants, i és lògic que els veïns insisteixin en reclamar el que s'havia promès. Però la part principal ja està feta, i després de molts anys Barcelona pot estrenar un nou espai urbanístic d'interès metropolità.