Groenlàndia o com l'apaivagament no funciona amb Trump
Els dirigents europeus estan descobrint, entre astorats i terroritzats, que amb Donald Trump no val allò de "no s'hi atrevirà" i que la política de cessions per apaivagar-lo no és que no funcioni sinó que l'esperona a demanar cada cop més i més. Trump vol que Dinamarca li regali Groenlàndia i amenaça amb aranzels tothom que doni suport a Copenhaguen. Es pot pensar que som davant d'un nou tipus d'imperialisme nord-americà que amenaça fins i tot amb prendre territori als seus aliats tradicionals. Però va més enllà.
Si de veritat es vol entendre quin és el motor que guia Trump cal llegir detingudament la carta que ha enviat al primer ministre de Noruega, Jonas Gahr Støre: "Estimat Jonas: tenint en compte que el teu país va decidir no concedir-me el premi Nobel de la pau per haver aturat més de vuit guerres, ja no sento l'obligació de pensar únicament en la pau, tot i que sempre serà predominant, però ara puc pensar en allò que és bo i apropiat per als EUA", expressa la missiva. "Dinamarca –segueix el text– no pot protegir aquesta terra [Groenlàndia] de Rússia o la Xina; per què, doncs, hi té “dret de propietat” igualment? No hi ha cap document escrit, només que una barca hi va desembarcar fa centenars d’anys, però nosaltres també hi vam desembarcar amb barques", afegeix. O sigui, com que no m'heu donat el premi Nobel de la pau, ara us prendré Groenlàndia als europeus. És el ressentiment, doncs, allò que el mou, especialment contra els europeus, per tot allò que representen d'alternativa a la seva concepció del món.
Si s'analitza fredament, tot allò amb què vol acabar Trump és el que defineix el projecte civilitzat de la UE: el multilateralisme, el lliure comerç, la justícia social i el respecte als drets humans. El president nord-americà busca un món repartit en esferes de poder, amb un comerç internacional reduït per polítiques proteccionistes, sense sistemes de protecció social i on els drets humans siguin una relíquia del passat. Davant d'això Europa, és a dir, la UE i la Gran Bretanya, han de començar a preparar-se per a un escenari de confrontació per Groenlàndia. No militar, òbviament, però sí en altres àmbits com ara l'econòmic. Perquè ja no és descartable que, portat per la seva frustració, Trump acabi donant llum verda a l'ús de la força militar.
També és cert que en una situació tan crítica com l'actual hi ha brots verds d'esperança. Un d'ells és la davallada de la valoració de Trump a les enquestes. I l'altre és la creixent presa de consciència dels europeus de la necessitat d'actuar units i no cedir més davant l'inquilí de la Casa Blanca. Això és el que donen a entendre almenys els darrers moviments de les cancelleries europees, que sembla que hagin fet cas al pensador nord-americà Francis Fukuyama, que ha gravat un vídeo per demanar als seus amics europeus que "no retrocedeixin davant Trump, perquè ell ho interpreta com un senyal de debilitat". Els liberals i demòcrates nord-americans com ell ja ho han descobert. I per això la gent surt al carrer en llocs com Minneapolis. Perquè l'apaivagament, amb Trump, no funciona.