24/12/2022

Nosaltres ja vam avisar

2 min
La seu del Tribunal Constitucional (TC) En una imatge recent.

Una certa esquerra espanyola es fa creus del fet que hi hagi uns jutges, siguin membres del CGPJ o magistrats del Tribunal Constitucional, que se saltin obertament la llei i gosin posar contra les cordes l'estat de dret, però lamentablement res del que passa pot sorprendre de Catalunya estant. Per combatre el Procés, els aparells de l'Estat van mobilitzar els serveis d'espionatge, les forces de seguretat, advocats de l'Estat, fiscals, jutges i el Tribunal Constitucional. Mariano Rajoy va renunciar a fer política, i el buit de poder que va provocar va ser ocupat per aquests cossos de l'Estat que es van mobilitzar per "salvar Espanya" saltant-se tots els límits democràtics. Hem vist, entre altres moltes coses, atestats policials en què s'acusava de terrorisme per voler anar a una manifestació, presons preventives desproporcionades, suspensió de drets polítics i de representació i una sentència inèdita a Europa pel delicte de sedició.

Doncs bé, la mateixa lògica que aquests aparells de l'Estat van aplicar a l'independentisme català, ara s'està fent servir per atacar el govern de Pedro Sánchez. Ara queda clar que, al marge de l'opinió que es tingués sobre la independència, la resposta de l'Estat va ser antidemocràtica. Dit en altres paraules, l'Estat va preferir degradar-se i optar per la repressió abans que encetar un procés de negociació sobre la mateixa essència d'aquest estat, que és la integritat territorial i el repartiment del poder. Ho van dir informes d'ONG internacionals com Amnistia Internacional i també va tenir un cost reputacional per a Espanya, que va passar a ser una "democràcia defectuosa" en el rànquing de The Economist.

Però és que ara queda clar que a ells els és exactament igual. Ni tan sols les crides del comissari de Justícia, el també conservador Didier Reynders, perquè s'avinguin a renovar l'òrgan han tingut cap efecte. La dreta espanyola, en la seva dimensió política però també judicial, és autàrquica: no els importa ser una excepció europea.

Per al PSOE deu ser dur d'assumir que el mateix sistema que ell ha ajudat a construir ara el consideri un perill que cal combatre. Però aquesta és la realitat. El que està passant no és un simple joc polític, sinó que té i tindrà conseqüències molt més profundes. I el futur no convida a l'optimisme. Si guanya la dreta, entrarem en una fase de regressió en tots els àmbits. I si perd, és possible que no accepti la derrota amb facilitat, com de fet ja no l'accepta ara.

En aquest context, l'esquerra espanyola, i especialment el PSOE, hauria de fer una reflexió profunda sobre la degradació que pateix la democràcia espanyola i com això acaba donant la raó als que ho van denunciar en el cas català. Però esclar, contra l'independentisme tot valia i no van caure en el cèlebre poema del pastor luterà Martin Niemöller que comença així: "Primer van venir a buscar els socialistes, i jo no vaig dir res, perquè no era socialista..."

stats