¿Els joves no volen treballar?
Si tenim un atur que continua sent molt elevat (el 10,3% a Catalunya i el 13,3% a Espanya), molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea (6,5%), ¿com pot ser que en sectors del món empresarial, en especial del sector serveis, hi hagi queixes perquè no es troben treballadors? ¿Potser és que els joves no volen treballar? ¿Falta o no falta mà d'obra a Catalunya i Espanya? Patronals, sindicats i governs no es posen d'acord en les respostes. També els experts expressen dubtes. El problema és una mica més complex del que sembla a primer cop d'ull.
Anem, doncs, a les dades: segons l'Enquesta Trimestral de Costos Laborals que fa l'Institut Nacional d'Estadística (INE) espanyol, el quart trimestre del 2022 hi havia 140.517 vacants a tot l'Estat (unes 40.000 més que el mateix trimestre del 2019), unes xifres que, en comparació amb altres països i en termes relatius, són baixes. De fet, segons l'Eurostat, Espanya és el segon país europeu amb una taxa de vacants (feines no cobertes) més baixa: l'any 2022 era d'un 0,9%, mentre que per al conjunt de la Unió Europea se situava en el 2,9%. En països com Alemanya (4,4%) i Suècia (3,1%) encara és més alta. Per tant, sobre el paper, la realitat és que no tenim un problema general de vacants. Té lògica: amb un atur elevat, seria estrany que no es cobrissin la majoria de les ofertes de feina.
Però alhora també és veritat que hi ha sectors amb desajustos entre oferta i demanda, per exemple la construcció, l'hostaleria i el transport, però també, tot i que quantitativament en menor proporció, la medicina i altres professions molt especialitzades. Què passa en aquests casos? Bàsicament, hi ha dues causes. En el cas de les professions molt especialitzades, sobresurt la manca de formació (per exemple, no hi ha prou places universitàries per estudiar medicina); en el cas de la construcció, l'hostaleria o el transport, el problema són els sous baixos i les condicions laborals difícils (com ara una exigència de molta disponibilitat i de períodes vacacionals fragmentats). En el cas de les professions especialitzades, els sous també són un problema que porta a la fugida de talent a l'estranger. De manera que com a societat formem uns joves que acaben servint el mercat de treball d'un altre país. Perdem talent. I, en canvi, ens veiem empesos a importar mà d'obra que pot no venir tan preparada.
Pel que fa a l'actitud dels joves, el seu objectiu, com sempre ha passat, és poder-se guanyar bé la vida, però al costat d'això també es va imposant un canvi de valors que els porta a valorar el seu temps lliure com a mínim tant com la feina, que ja no és objecte de la sacralització d'altres èpoques. No vol dir que no estiguin motivats ni que no siguin bons professionals, però les prioritats estan més repartides i, sovint, l'al·licient salarial no decanta la balança. La pandèmia, i la introducció del teletreball, sembla que pot haver influït en l'avanç d'aquest canvi de mentalitat. En tot cas, aquesta és una situació global i no específica d'aquí, on precisament, amb les dades a la mà, les vacants no cobertes són menys que al nostre entorn més immediat.
