Junts posa d'acord el PP i el PSOE amb la multireincidència
En el clima de polarització màxima que es viu a Madrid, resulta realment sorprenent l'acord que s'ha produït al voltant del projecte de llei de Junts per lluitar contra la multireincidència. El text estava bloquejat des de feia un any, però aquest dijous ha reviscolat després que l'informe de la ponència de la llei hagi rebut el suport del PSOE, el PNB i, atenció, el PP i Vox. El moviment resulta desconcertant, perquè la iniciativa de Junts ha produït un consens inèdit en la política espanyola i ha desplaçat l'eix de gravetat del PSOE cap a la dreta, ja que els socialistes han renunciat als seus socis habituals d'esquerres.
En tot cas, la maniobra demostra diverses coses. La primera és que el PSOE està disposat a moure's per aconseguir el suport de Junts. Però també el PP, perquè el més estrany és que els populars i Vox acceptin sumar els seus vots als socialistes, als quals acusen cada dia de ser una "màfia", i propiciïn una nova victòria parlamentària de Pedro Sánchez. El PSOE necessita guanyar unes quantes votacions al Congrés per poder demostrar que la legislatura continua viva sense importar-li quina sigui la geometria parlamentària. I per això sorprèn que el PP i Vox li facilitin les coses en aquest cas concret.
La segona cosa és que ara mateix Junts és el partit que té més capacitat per condicionar les votacions al Congrés, ja que pot pactar tant amb el PSOE com amb el PP. De fet, en el cas de la llei contra la multireincidència, els juntaires han aconseguit la quadratura del cercle, és a dir, incorporar canvis proposats pels dos partits sense que cap d'ells es despengi de l'acord. També queda clar que la voluntat de Junts no és fer caure el govern Sánchez, sinó aconseguir la màxima influència. I, des d'aquest punt de vista, la ruptura està funcionant com un catalitzador de canvis.
El text de Junts proposa un enduriment general de les penes per lluitar contra un fenomen que genera molt de malestar ciutadà. Així, planteja castigar amb entre un i tres anys de presó el robatori de "dispositius mòbils informàtics o de comunicació, o dispositius electrònics o tecnològics". S'afegeix així aquesta tipologia de furt al tipus agreujat quan actualment no està recollida al Codi Penal. A més, en el cas de furts considerats lleus –de quantitats inferiors a 400 euros– i castigats únicament amb multa, quan se n'hagin comès més de tres també seran castigats amb presó.
El que es busca és evitar la sensació que aquest tipus de lladres multireincidents "entren per una porta i surten per l'altra". Però la realitat és més complexa i no se soluciona amb un enduriment de penes. Moltes vegades aquesta impunitat és més producte de la saturació dels jutjats que de les penes en si, de manera que el que caldria seria que s'invertís més per reduir els temps d'espera dels judicis. Aquest hauria de ser el següent pas si de veritat es vol lluitar contra aquest tipus de delinqüència crònica.