On és l'alternativa del PP a la proposta de finançament?
BarcelonaResulta inaudit però el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha convocat aquest diumenge els seus barons per obligar-los a signar una declaració en què tots es comprometen a no acceptar els nous diners que suposaria per a les seves comunitats autònomes el nou sistema de finançament. Per als populars el sistema és "injust" i una "martingala" només pel fet que ha estat pactat per un partit com ERC, com si això no hagués passat en tots els sistemes anteriors, per exemple el del 1996, quan va ser fruit d'un acord entre el PP i CiU.
El cas és que un ciutadà valencià o balear, que té governs del PP, mira amb estupefacció que els seus executius renunciïn a una quantitat ingent de recursos, que sens dubte millorarien els serveis públics dels seus territoris, només perquè a Feijóo no li va bé per a la seva estratègia política. La signatura avui de l'anomenada Declaració de Saragossa per part de Marga Prohens i Juanfran Pérez Llorca va en contra dels interessos dels seus ciutadans, i fins i tot en contra del mandat amb el qual van ser elegits, que és procurar de millorar les condicions de vida de la seva gent. O és que Pérez Llorca pensa que Feijóo li millorarà l'oferta de 3.669 milions que li ha fet el govern de Pedro Sánchez? I quines garanties en té? Isabel Díaz Ayuso es pot permetre el luxe de renunciar a aquests diners perquè amb l'efecte capital compensa de sobres el seu infrafinançament, però altres territoris no.
En tot cas, la signatura de la declaració oposant-se al model s'hauria pogut entendre millor si Núñez Feijóo hagués posat una proposta amb números sobre la taula que millorés, per a totes i cadascuna de les comunitats, la proposta del govern socialista. Però no és el cas. Feijóo no ha posat cap número sobre la taula. Ni tan sols ha posat les bases d'aquest sistema més just que diu que vol implementar. Només ha dit que vol que algun criteri concret, com el de despoblació, compti més (una variable que beneficia les comunitats autònomes del nord, que són les més ben finançades, per cert), o que hi hagi una variable lligada a la construcció d'habitatge; tot plegat detalls menors que, si de veritat estigués interessat a aconseguir, ho podria fer a través d'una negociació al Congrés.
Però aquest és un dels problemes de la política espanyola. Mai s'ha aconseguit que els dos grans partits espanyols es posin d'acord en un sistema de finançament. Aquest consens que ara demanen no s'ha produït mai. Simplement, el partit que és a l'oposició sempre, en qualsevol circumstància, hi vota en contra. El 1996 Andalusia, Extremadura i Castella-la Manxa es van negar a sumar-se al nou sistema pactat llavors entre el PP i CiU perquè el consideraven insolidari. Però quan van veure que perdien diners van córrer a apuntar-s'hi. Faran ara el mateix les comunitats del PP? En cas que s'aprovi al Congrés, es negaran a adoptar-lo i renunciaran als diners? De moment sembla que aquesta és la idea. Però, esclar, és perquè Feijóo confia que Junts tombi el model. Però, si això no passa, el PP tindrà un problema. I gros.