L'acord del departament d'Educació amb una part minoritària dels representants sindicals és important tot i no haver aconseguit sumar el gruix dels negociadors. En principi, marca un abans i un després de la pugna laboral amb l'administració per part d'un sector molt rellevant, sensible i estratègic –estem parlant de 129.327 treballadors–, un conjunt de professionals marcats per un sentiment de greuge que va més enllà de la qüestió laboral. Buscar un camí de sortida a aquest malestar docent és un pas imprescindible per encarar amb un mínim d'esperança el futur de la formació dels infants i adolescents catalans. El país necessita amb urgència donar un nou impuls a l'educació.
És una llàstima, i un punt de debilitat de l'acord, que el sindicat majoritari a l'educació, Ustec –juntament amb Professors de Secundària i la CGT–, s'hagi desmarcat del pacte, firmat per CCOO i la UGT. L'entesa és fruit d'una dura negociació i, com sempre, no deixa del tot satisfet ningú, però sens dubte suposa un avenç en les condicions laborals dels mestres catalans –de ser els quarts més mal pagats de l'Estat passaran a situar-se com a tercers més ben pagats–, així com en la dotació –300 milions d'euros– per fer possible l'escola inclusiva, i també una millora en alguns aspectes rellevants de la qualitat educativa; en altres, no.
Hi ha hagut, en tot cas, un esforç compartit i un resultat que estaria bé que permetés girar full. La setmana que ve, en funció del seguiment que tinguin els dies de vaga convocats pels sindicats contraris a l'acord, sabrem fins a quin punt els docents donen per bo el document signat. És a dir, veurem quina força mantenen els sindicats que se n'han quedat al marge. En el posicionament dels uns i els altres segurament hi ha pesat la necessitat de fixar posició de cara a les properes eleccions sindicals, amb CCOO i la UGT fent valer la seva capacitat pragmàtica de pacte i els altres, en especial el majoritari Ustec, fent valer la seva radicalitat.
L'acord, en tot cas, no està subjecte a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat. De manera que, en principi, tirarà endavant. Inclou, entre altres coses, que l'any 2029 els docents –tant els de la pública com els de la concertada– cobrin uns 3.000 euros bruts anuals més que ara, una lleugera reducció de ràtios d'alumnes a les aules i una remuneració per als docents quan vagin de colònies –50 euros per nit en compensació per la pernoctació.
En canvi, hi ha una clara reculada en el compromís del departament d'Educació d'impulsar l'autonomia dels centres amb la capacitat dels directors per poder triar mestres concrets adequats al seu projecte. Se'ls retira la possibilitat de fer entrevistes per triar-los i, de fet, es limiten les anomenades places perfilades –les vacants que es reserven per cobrir-se escollint el docent– a un màxim del 3%, quan fins ara la llei d'educació permetia que fins al 50% de les vacants d'un centre poguessin ser d'aquest tipus. En aquest punt, hi ha un clar pas enrere que perjudica l'escola pública, la qual, a diferència de la concertada, queda de nou encotillada per un sistema funcionarial massa rígid.
