L'amnistia és constitucional i, per tant, s'ha d'aplicar
No per ser una decisió anunciada és menys important. La llei d'amnistia aprovada al Congrés el maig de l'any passat ha estat declarada constitucional pel TC i, per tant, ja no hi ha dubtes sobre la seva legalitat. En conseqüència, ara correspon als tribunals ordinaris, i específicament al Tribunal Suprem, aplicar-la en tota la seva extensió sent el màxim de fidels al text i a la voluntat del legislador.
Que la llei hagi estat declarada legal, amb uns petits retocs que no afecten el nucli de la norma, no és poca cosa. Durant anys es va dir que era impossible, que l'ordenament jurídic espanyol no permetia una llei d'aquestes característiques. A l'hora de la veritat, com sempre passa amb el dret, això depenia de qui fos l'intèrpret de la Constitució. La sentència, en aquest sentit, és diàfana: tot el que la Constitució no prohibeix explícitament, com l'amnistia, pot tenir cabuda en la legalitat si es respecten els drets fonamentals i es compleixen uns principis bàsics. I l'amnistia, ve a dir el Tribunal Constitucional, és un instrument que serveix per resoldre crisis polítiques excepcionals i d'especial rellevància, com sens dubte va ser el Procés.
Una cosa és, per tant, estar en contra políticament de l'amnistia, que tothom hi té tot el dret, i una altra considerar-la il·legal. Aquest segon argument ha caigut i tothom l'ha d'acatar. I especialment els jutges, que estan obligats a fer complir la llei independentment de la seva opinió sobre la norma, perquè aquesta és precisament la base de la separació de poders. Però això no és el que, lamentablement, estem veient. La realitat és que el Tribunal Suprem s'ha declarat en una mena de rebel·lia i està buscant la manera d'esquivar el seu deure dilatant al màxim l'aplicació de la llei amb l'objectiu indissimulat de perjudicar políticament l'actual govern espanyol.
Perquè recordem que, si tot hagués seguit el seu curs, l'expresident Carles Puigdemont hauria hagut de poder tornar a Catalunya l'endemà de l'aprovació de la llei, que també preveia la caiguda de les ordres de detenció. Ara, però, caldrà esperar, perquè el Suprem considera que la malversació, un delicte del qual també acusa Puigdemont, no és amnistiable.
Però almenys amb la sentència d'aquest dijous es clarifica el futur processal de centenars de persones que estaven pendents d'aquesta decisió. I es demostra que amb voluntat política i una certa tècnica jurídica obstacles que semblen a primera vista insalvables no ho són. Com ha remarcat el mateix Sánchez, el conflicte català és de naturalesa política i mai hauria hagut de passar a l'àmbit jurídic, i menys amb unes qualificacions tan extemporànies com sedició o rebel·lió. La presó o l'exili han pogut satisfer les ànsies de revenja d'alguns que, especialment a Madrid, es van sentir amenaçats, però no solucionava res des del punt de vista polític. Al contrari. L'amnistia ha retornat el conflicte a l'àmbit de la política definitivament, malgrat el boicot d'alguns jutges.