L'avís del Parlament Europeu a Espanya pels fons Next Generation
BarcelonaUna delegació del Parlament Europeu ha visitat aquests dies Espanya per avaluar el procés de distribució dels fons Next Generation i hi havia certa expectació pel que pogués dir, ja que era una iniciativa del PP europeu, auspiciada per l'espanyol, i que el govern de Pedro Sánchez veia amb recel perquè ho considerava una maniobra electoralista. Finalment ni uns ni altres deuen haver quedat satisfets perquè la cap de la missió, l'eurodiputada conservadora alemanya Monika Hohlmeier, hi ha posat seny i, lluny d'entrar en picabaralles polítiques, s'ha limitat a dir el que molts agents econòmics ja fa temps que denuncien a Espanya, i és que hi ha un excés de burocràcia i poca transparència en els processos per optar als fons. "Hem comprovat que la majoria de dades es fan públiques, però per als periodistes i els ciutadans és complicat trobar-les", ha assenyalat en roda de premsa.
En efecte, l'objectiu europeu quan es van posar en marxa aquests fons, una mena de Pla Marshall postcovid, era que els diners arribessin aviat a les empreses per accelerar al màxim el canvi de model econòmic i fer una transició cap a una economia verda i d'alt valor afegit. Però el cert és que alguns dels plans més ambiciosos del govern espanyol, com el PERTE del cotxe elèctric, s'han saldat amb un rotund fracàs perquè no es van esgotar els fons, de manera que ja es prepara una segona convocatòria.
En concret a Catalunya les pimes són les més queixoses respecte al mètode de repartiment dels fons, absolutament centralitzat i sense participació de les comunitats autònomes, ja que beneficia especialment les grans empreses. Malgrat que els eurodiputats també han dit que no han detectat cap irregularitat, és evident que Pedro Sánchez ha dissenyat un sistema en què busca penjar-se el màxim de medalles i aparèixer com el gran facilitador dels ajuts.
En tot cas, l'avís de Hohlmeier és representatiu del que pensa Europa, i en concret l'Europa del Nord. I és que quan finalment s'ha posat sobre la taula un pla ambiciós per reconstruir l'economia europea només faltaria que la ineficiència d'estats com l'espanyol impedissin que s'aconseguís l'objectiu que busquen. En aquest sentit, la Comissió Europea ja ha advertit a Espanya que encara té deures per fer si vol continuar rebent els fons, per exemple aprovar una reforma del sistema de pensions. El govern de Pedro Sánchez es va comprometre davant de Brussel·les a tenir-la enllestida abans de final d'any, però les discrepàncies entre el PSOE i Unides Podem n'està ajornant l'aprovació.
La conclusió és que Europa vol reformes estructurals i vol agilitat, eficiència, transparència i capil·laritat a l'hora de repartir el fons postcovid, dues condicions que el govern espanyol no acaba de complir. I la causa són tant les discrepàncies ideològiques entre els socis de govern com una cultura administrativa estatal que ja és de per si poc transparent i poc àgil, i que a més sempre desconfia de les administracions més pròximes al territori.
