L'equilibri impossible de Feijóo davant les víctimes de la DANA
Podria haver estat un gest que l'hauria honorat, el de rebre les víctimes de la DANA abans que Carlos Mazón, però finalment ha evidenciat totes les febleses que Alberto Núñez Feijóo arrossega com a president del PP. Feijóo ha intentat un equilibri impossible, quedar bé amb les víctimes i donar suport a Mazón, però com era previsible ha fracassat absolutament. Perquè el fet mateix que ell rebi una de les tres principals associacions de víctimes abans que el president de la Generalitat ja és completament irregular. En aquest context, i tot i reconèixer davant els familiars dels morts que la gestió de la Generalitat "no va ser encertada", Feijóo els ha deixat clar que "no vol ni pot" cessar Mazón.
Aquesta resposta, evidentment, indigna els milers de familiars de les víctimes que no entenen com el president de la Generalitat continua en el seu càrrec després de la gestió nefasta del seu govern el dia de la tragèdia. En realitat, el que està dient Feijóo és que ell "no pot" cessar-lo perquè això l'obligaria a pactar un substitut amb Vox, ja que el PP no té majoria a les Corts. I com que "no pot" llavors hi afegeix que "no vol". Però la realitat és que si Feijóo fos un líder a qui no li tremolés el pols a l'hora de prendre decisions, hauria d'haver forçat la dimissió de Mazón encara que això hagués comportat anar a eleccions anticipades i perdre la Generalitat. Aquest és, en tot cas, un dels pesos morts amb què Feijóo concorrerà a les pròximes eleccions.
El mateix dia que tenia lloc aquesta trobada a Madrid, la jutgessa que porta la investigació de la DANA feia pública una interlocutòria molt contundent contra l'intent de la Guàrdia Civil de canviar el relat dels fets i apuntar cap a la responsabilitat dels organismes que depenen de l'Estat, com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i l'Aemet, en lloc de cap a la Generalitat. És un informe "erroni" i "incomplet", segons la jutgessa, ja que no té en compte ni les declaracions dels testimonis ni dels pèrits ni el que va passar al Cecopi. I, per tant, descarta imputar el president de la CHX, Miguel Polo.
El que resulta altament inquietant, però, és que la Guàrdia Civil redacti un informe de 220 pàgines que va en contra de tot el que la jutgessa ha anat desgranant en la seva instrucció i que fa seu el relat del PP i dels mitjans de la dreta. Si a això hi sumem altres actuacions discutides de l'UCO recentment, en casos com el de Montoro, on van ser tan lents que van provocar les crítiques de la fiscal, o errors en la investigació del cas Cerdán, el resultat és que hi poden haver motius per pensar que aquest cos treballa amb una orientació política predeterminada. I ara ja no es tractaria d'anar contra els independentistes catalans, com en el Procés, sinó contra un govern legítimament constituït.
Sigui com sigui, els exemples de jutges com la de Catarroja o el de Tarragona demostren que encara hi ha esperança, almenys en la tasca d'esclarir els fets. Una altra cosa és si els responsables arribaran mai a pagar-ne les conseqüències.