L'extrema dreta es fixa en l'habitatge
El vell Front Nacional de Jean Marie Le Pen ja fa molts anys que va veure en els obrers votants del Partit Comunista el seu principal graner de vots. Per atreure aquest segment de la població va adoptar un discurs que barrejava la justícia social amb la preferència nacional amb el conegut lema "Primer els de casa". Tampoc era un fenomen exactament nou. Ja als anys 20 i 30 del segle passat el feixisme a Itàlia i el nazisme a Alemanya també van adoptar polítiques de caràcter social i assenyalaven com a enemic el capital internacional, que sovint identificaven amb els jueus. A Espanya, la Falange primoriverista també s'autoqualificava de revolucionària i s'emmirallava en Hitler i Mussolini.
Una part important de l'extrema dreta mundial actual està tornant a aquest discurs i intenta aproximar-se a la preocupació per l'accés a l'habitatge. No tota, perquè també hi ha exemples de neoliberalisme irredempt, com el que representa Javier Milei a l'Argentina, i que s'oposen a qualsevol mena de regulació del mercat. Potser el gest més significatiu en aquest sentit va ser el de Donald Trump el 7 de gener, quan va anunciar una regulació per impedir que els fons d'inversió puguin comprar cases unifamiliars. "A les cases hi viu la gent, no les corporacions", va dir Trump. No queda clar, però, que aquesta mesura tingui encaix legal als Estats Units.
Altres líders d'extrema dreta, com l'hongarès Viktor Orbán, també han posat l'habitatge, que s'ha convertit en un problema global, en el punt de mira amb l'aprovació de crèdits tous per a la compra o ajudes als joves. En alguns casos es tracta de mesures que també defensa l'esquerra, com la prohibició de compra d'habitatges a estrangers que no resideixen al municipi, en un intent de frenar l'especulació. Suïssa ha aprovat una llei en aquest sentit, i els Països Baixos sota el govern del conservador Mark Rutte directament van prohibir la compra d'habitatges per dedicar-los al lloguer. Evidentment, aquestes mesures van barrejades amb d'altres de caràcter xenòfob o racista, com ara la promesa de deportar milions d'immigrants perquè així baixi la pressió sobre els preus.
A Espanya Vox ja fa temps que s'ha fet seu aquest discurs i el reprodueix per boca del nou portaveu adjunt al Congrés, Carlos Hernández Quero, que, des d'una defensa aferrissada de la propietat privada individual, proposa posar límits als grans fons i al capital estranger, que és obvi que són un dels factors que estan fent pujar el preu dels habitatges. Això sí, el partit d'Abascal no defensa mesures com el topall als lloguers.
És evident que l'extrema dreta ha identificat el problema de l'habitatge com un motor de captació de vots, ja que és el factor que està provocant el creixement d'una bossa de persones que no hi poden accedir i són susceptibles d'escoltar els seus cants de sirena. Davant d'això, els governs progressistes i els conservadors ja es poden posar les piles i implementar solucions a un ritme més ràpid que l'actual, ja que el malestar amb l'habitatge creix cada dia que passa i és el millor adob per a un descontentament social que pot acabar engreixant els enemics de la democràcia.