L’obligació de vetllar pel català a internet
En un moment en què la salut del català és una preocupació pública innegable, en què ha quedat clar que n’està retrocedint l’ús social, s’hi afegeix un altre problema. La nostra llengua també perd terreny als cercadors, la porta d’entrada del que ja ningú dubta que és la principal plataforma de comunicació mundial: internet. Els últims mesos s’han començat a fer notar les queixes d’usuaris que intenten cercar en català i es troben amb les respostes en castellà. El retrocés s’ha fet evident a Google, perquè és l’eina utilitzada en el 95% de les cerques, però és general. I això no passa perquè els internautes que feien servir el català a la xarxa ho hagin deixat de fer. Milers de persones no canvien els hàbits lingüístics –ni la configuració del navegador i l’ordinador– d’un dia per l’altre. Hi ha un error tècnic –que encara s’està investigant– que perjudica el català.
La nostra llengua té deu milions de parlants i és especialment viva a internet, tot i que sovint ha topat amb obstacles tecnològics –no sempre ha estat tan fàcil com ara tenir el sistema operatiu en català, per exemple–. La marginació del català a les cerques a internet té una conseqüència directa: amaga tota aquesta vitalitat, dissimula el pes real de la llengua a internet. Però també perjudica i invisibilitza tots els projectes que fan servir el català com el seu idioma principal. Així, optar pel català es podria convertir en un problema per a les empreses que busquen visibilitat a internet i en una pràctica com a mínim desagraïda per als que busquin informació en la llengua de Catalunya. Si tot això passés, també en podria retrocedir l’ús a la xarxa i tot plegat ens duria a una espiral molt negativa.
Tenint en compte les conseqüències que pot tenir la marginació del català als cercadors, i que fa mesos que dura, és imprescindible que aquests s’impliquin per resoldre-ho. Sembla que Google s’ho ha començat a prendre seriosament, tot i que ha trigat a fer-ho. I que la causa d'aquest arraconament podria trobar-se més enllà del gegant de les cerques, perquè també afecta els seus competidors. Però la seva posició de quasimonopoli també implica que té més responsabilitat: no es pot excusar dient que el problema no és seu. Més encara si es té en compte que el seu algoritme no és precisament transparent.
Els internautes catalans també tenim maneres de pressionar: d’entrada, configurant-nos el navegador i l’ordinador en català, per fer evident el pes real de l’idioma. I, sobretot, no deixant de fer servir l’idioma a internet ni en les cerques, i queixant-nos quan correspongui. Ara, la responsabilitat de protegir l’idioma no pot ser únicament dels seus parlants. Ni de les nombroses entitats especialment actives que han aconseguit èxits innegables com el domini .cat. Els governs dels territoris de parla catalana també han de vetllar per la salut de la llengua a internet, vigilar anomalies com la que ara afecta els cercadors i pressionar, quan calgui, perquè es resolguin com més aviat millor.
