Les lluites intestines també dessagnen l'extrema dreta espanyola
BarcelonaVox va entrar a les nostres vides el desembre del 2018, quan davant la sorpresa de tothom va aconseguir entrar al Parlament andalús i facilitar el desallotjament del PSOE del poder. Des de llavors, l'extrema dreta espanyolista va començar a créixer com l'escuma i alguns van arribar a vaticinar que era possible el sorpasso al PP. Quatre anys més tard, però, una característica molt pròpia de la política, a esquerra i dreta, com són les lluites intestines, ha començat a dessagnar una formació que veu, a cada enquesta que es publica, com baixa una mica més, cosa que sens dubte és una bona notícia per a la democràcia i per a la convivència.
La ferida més dolorosa per a Vox ha estat la marxa de la que fins fa ben poc era la seva portaveu al Congrés de Diputats, Macarena Olona, després del seu fracàs a les andaluses. Doncs bé, Olona ha anunciat que aquest divendres presentarà a Madrid el seu nou projecte polític, amb el qual pensa competir amb la formació de Santiago Abascal. No hi ha motius per pensar que Olona podrà fer un gran forat en l'electorat de Vox, però sí que és un clar símptoma de la crisi que travessa el partit, que ha estat incapaç de retenir-la i ha vist com l'escissió creixia davant dels seus nassos sense poder-hi fer res.
Tot i això, seria un error pensar que el destí de Vox serà el mateix que el de Ciutadans, que està abocat a la desaparició, ja que a diferència dels taronges l'extrema dreta sí que compta amb una base electoral sòlida, formada per aquest entre 8% i 12% de l'electorat que s'identifica amb posicions de dreta dura i que fins ara votava el PP. Ara bé, segons les últimes enquestes Vox està condemnat ara a ocupar un espai més reduït a la dreta del PP, una mica similar al paper que juga Unides Podem respecte al PSOE. Això vol dir que encara que Vox perdi força pot continuar sent necessari perquè la dreta sumi majories en molts indrets, com segurament es veurà a les pròximes eleccions municipals i autonòmiques, de manera que el problema no desapareixerà del tot per a Alberto Núñez Feijóo.
El PP, de fet, ja està comprovant el preu que té governar amb Vox a Castella i Lleó, on els estirabots del vicepresident, Juan García-Gallardo, estan enfangant tota la gestió de l'executiu. Tot i així, Feijóo no ha representat en aquest sentit cap canvi respecte a Pablo Casado i continua mantenint una línia de comunicació oberta amb Abascal, amb el qual es va reunir al setembre. Tot apunta que el PP intentarà minimitzar al màxim Vox per poder-hi negociar des d'una posició de força però sense excloure que puguin governar junts en algunes institucions.
El problema és que, com s'ha demostrat en els països del nostre entorn, que Vox estigui malament ara no vol dir que ho estigui l'any que ve o l'altre. L'extrema dreta ha vingut per quedar-se i, encara que debilitada, manté intacta la seva capacitat per enverinar el debat polític i arrossegar el PP cap a posicions radicals, tal com s'ha vist amb el recent episodi del CGPJ. I és que sovint els ultres no necessiten ni tan sols governar o ser forts per marcar l'agenda.